Nombre | Altitud | Foto |
---|---|---|
Pica d'Estats Sostre Comarcal del Pallars Sobirà i cim més alt de la Província de Lleida Massís del Montcalm Lleida Alins Ausat Europa | 3.143,45 m | |
3.072,77 m | ||
3.029,18 m | ||
3.014,02 m | ||
Tuc de Molières Sostre Comarcal de la Vall d'Aran Massís de la Maladeta Vielha e Mijaran Benasque Montanuy Europa | 3.010,08 m | |
3.008,27 m | ||
2.982,72 m | ||
2.950,16 m | ||
2.933,40 m | ||
Puigpedrós Sostre Comarcal de la Cerdanya i cim més alt de la Província de Girona Pirineus Girona Meranges Ger Guils de Cerdanya Porta Europa | 2.915,01 m | |
2.909,85 m | ||
2.905,05 m | ||
2.904,90 m | ||
2.883,05 m | ||
2.882,69 m | ||
2.881,59 m | ||
2.881,25 m | ||
2.869,51 m | ||
2.864,40 m | ||
2.833,15 m |
Llista de cims emblemàtics de Catalunya de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
En la primera Jornada sobre cartografia i excursionisme, celebrada a la seu de l'ICGC el maig de 2004 i organitzada per l'Institut, Geoestel i l'Editorial Alpina, l'ICGC es va comprometre a calcular l'altitud real dels cims més destacats de Catalunya, atenent així les inquietuds recollides en la trobada.
L'ICGC va compilar una selecció dels cims més emblemàtics de Catalunya considerant llur significació geogràfica, llur relleu en el món de l'excursionisme o segons llur notorietat cultural, històrica o emotiva. Així doncs, la llista contemplava tot tipus de cims, independentment de llur altitud, sempre que quedessin circumscrits dins de la Catalunya administrativa. Considerant els criteris establerts per a la selecció, la llista es va trametre a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la Direcció General de Turisme, que hi van aportar comentaris i suggeriments.