Proposta plantejada sense més objectiu que espolsar-se la mandra de bon matí. Es tracta d'un recorregut molt i molt curt (no arriba al km) però que serveix per escalfar les cames de camí a altres propostes de més caràcter.
Com no podia ser d'una altra manera, sent com soc, vaig complicar de bona manera la baixada del cim. En comptes de fer-lo per pistes bones i decents, faig un flanqueig per un sender. Corre arrapat al mur del camí bó. Comença força clar i suficientement bo però finalment acaba de sobte a un marge d'uns 3 m d'altura. Es desgrimpa fàcil, gràcies a una arrel i a les pedres del terreny, però aquestes últimes no són prou segures, així que millor assegaurar-se abans de fer-les servir (a mí s'em va trencar una).
La desgrimpada acaba a una mena de plaça i a un altre rastre clar, qie mor en trobar un vallat que barra el pas. Per l'esquerra s'intueix una sortida. Una difusa traça va atrobar un forat a un seto, ja fora del vallat. Per aquest forat es surt a una acera i per ella, al lloc a on s'ha aparcat.
