Turó de la Glorieta i Turó de Sant Sebastià 

Descripción de la ruta

Com que aquesta es tracta d’una proposta amb un format plenament urbà cal advertir que es pot començar a caminar des de diferents punts, no necessàriament del que aquí es proposa. Jo ho faig al passeig de la Plana, a la urbanització Rocaferrera.

Començo a caminar en direcció nord-est, a la recerca del carrer dels Bessots, o dels Veçots, segons altres indicadors. Inicio una llarga davallada per diferents carrers de la urbanització fins que arribo a l’avinguda el Turó. En un moment determinat deixo el carrer en agafar una vella pista que em permet fer drecera vessant amunt, per sortir al mateix carrer, uns metres més amunt, just a tocar de la pista que em permet pujar al punt més alt del turó de la Glorieta, amb estupendes vistes.

Del turó em dirigeixo al mirador de la Glorieta i d’allà baixo, per un antic sender, gairebé en desús, al carrer Baixada de la Glorieta i a la carretera BV-5031. Continuo en sentit nord-oest, pel passeig Jaume Brutau, passo pel davant de Ca l’Alfaro i arribo a una rotonda. Prenc ara el Camí de Can Cabot de Munt, però el deixo de seguida, ja que agafo no el sender que puja recte pel vessant de la muntanya, sinó un altre corriol, amb escales de fusta, que zigzagueja fins a la carena.

Aquest camí és franc durant una estona, llarga estona, però al final s’esvaeix i acaba perdut. Quan veig un pal elèctric m’enfilo pel vessant per, en un curt trajecte, sortir a una pista que és la pujada a Sant Sebastià. Un curt tram d’escaleres em deixa a la porta de l’ermita. Les vistes s’han privatitzat. El propietari de la casa del carrer Sant Sebastià número 23 ha tallat l’accés.

Marcat el lloc com visitat continuo en sentit nord-oest fins que trobo el pas tallat per una vella tanca. Per la meva esquerra el filat és trencat i es passa perfectament. Finalment, arribo a l’Església Vella de Sant Andreu i al cementeri que la circumda.

De nou al camí, arribo finalment a una pista, ja de terra, element que ja no deixaré fins a quasi l’acabament del recorregut. Em trobo al Camí del Garrigol. Aquest camí em porta a Can Lloreda, un encreuament a on agafo el camí que porta a Can Cabot de la Vall. Encara hi soc al Camí del Garrigol.

En arribar a Can Cabot de la Vall trobo un ou pal de direccions,a on agafo el desviament que porta a la riewra de Montalt, de nou per asfalt. Aquest element el deixo al cap de poc perquè em desvio pel Camí Vell de Can Montalt, per començar a pujar en direcció al mas de Can Cabot Davall. Una llarga pujada per pista de terra em fa sortir al passeig del Corredor. No continuo per cap de les pistes que trobo perquè ho faig per un estret corriol que continua per dintre de la vegetació. Aquest sender acaba en trobar la pista que és el passeig d’Onze Pins.

Baixo a un desviament de pistes. Deixo el passeig i agafo, per l’esquerra, el Camí de Can Clot. Aquest el deixo al cap de poc, ja que caic a la dreta, per un aperduat sender, a la recerca d’una llera eixuta i un grup de rocs molt espectaculars. El llit permet anar fent, en sentit més o menys sud, fins a connectar amb una pista ampla, que acaba quan troba, de nou, el passeig d’Onze Pins. Més avall s’arriba al Camí de la Cata, i a l'asfalt. Aques es deixa en arribar a l’avinguda Rocafarrera. S’agafa aquesta i es puja al passeig de la Plana i al final del recorregut.