Sortim de l’aparcament de l’hotel Les Bones Hores i agafem el sender senyalitzat amb un cartell en el qual llegim «Bucle dels 12 llacs» i «Carlit…3,30 hores». El camí està senyalitzat amb pintura groga. També trobarem enormes fites, o millor dit, muntanyes de pedres. Sembla que cada persona que passa agafa una pedra per dipositar-la.
Entrem en zona boscosa i superem un tram de grans rocs granítics. Seguint el clar sender arribem a una primera bifurcació, senyalitzada amb un pal indicador. Podem anar per un sender o per l’altre. Triem el sender que ens porta a fer el recorregut en el sentit horari. Ja comencem a veure llacs o estanys. No els enumero.
Sempre caminant per sender clar, senyalitzat i evident, baixem a creuar la palanca que ens permet salvar el desguàs de l’estany de Vallell i ens porta a un encreuament de camins. Per la dreta tenim el bucle dels 9 llacs, que no seguim.
Ja veiem clarament el nostre objectiu. Ja estem encarats al Carlit. El sender ara es dirigeix a unes terrasses que permeten superar el desnivell que ens separa de l’estany de Sobirans, que ens queda a la dreta. Uns centenars de metres més endavant el sender que seguim deixa el camí senyalitzat dels 12 llacs.
Ja no veurem senyals grocs. Ara en trobarem de blaus i uns altres de vermells, molt vells. Ja fa estona que veiem a simple vista el camí que hem de seguir. El camí es comença a dreçar i canviem l’herba per pedregar. No es camina del tot malament però cal esforçar-se. Arribem a l’estany Gelat, petitó i enclotat als peus dels cims. A partir d’aquest punt cal estar atent a les fites, moltes d’elles de grans dimensions. Aquestes ens porten pels millors llocs. També trobarem senyals de pintura vermella però penso que no sempre assenyalen el millor camí. Jo vaig trobar millor les fites. En determinats punts cal ajudar-se de les mans, però jo no ho anomenaria «grimpar».
Amb més o menys dificultat, depenent de les capacitats de cadascú, es fa el cim.
Vistes espectaculars si el temps ho permet. Sessió fotogràfica al cim, descans, xerrada amb els companys, recuperar forces i iniciar el descens.
Nosaltres canviem de plans i decidim tornar pel camí abalisat dels llacs. Per això baixem de nou a l’estany Gelat i al camí abalisat. Ara, però, seguim els senyals en sentit NE, en comptes de seguir pel camí de pujada. Així seguim els senyals per anar a trobar la palanca que permet creuar a l’abric de l’estany de Trebens i seguir el camí, ara en sentit SE, per arribar, en un llarg i continu descens, a trobar el camí ja conegut una vegada superat l’estany del Viver.
Ja no cal res més que desfer camí fins a arribar a l’aparcament.
