Plantejo la ruta en sentit horari per no haver de finalitzar en pujada. Començo on ho faig per desconeixement del territori però ara començaria al Molí del Pont o Plomall Nou, fins on arriba una pista que surt de la carretera. Per agafar aquesta pista és millor venir de Bóixols perquè si es fa des del coll de Faidella el gir és més complicat.
Aquesta proposta és una de les més comunes que es poden trobar a internet. Té de tot, corriols, senders, pistes i asfalt, molt d'asfalt (més d'un km) però el cert és que en cap cartografia es veu dibuixat cap camí que eviti la carretera L-511.
El recorregut és fàcil de ressenyar: Es comença en baixada en direcció al pont medieval de Bóixols per un camí de pedra que en porta. El lloc és espectacular, amb parets molt altes que encaixonen el Rialb. El sender acaba al Plomall Nou.
D'aquí es continua per la pista que torna a creuar el riu i es comença a pujar fins trobar la carretera. Toca caminar per l'asfalt fins que veiem unes cebres dibuixades a terra, amb el mas Faidella a la dreta, lleugerament enfilat al vessant de la muntanya. Cal pujar fins a la seva tanca. Paciència perquè el sender no és molt clar, encara que l'herba trepitjada ajuda a progressar.
Cal anar a la casa superior, on hi ha un cartell de fusta que indica el sender a agafar per tal de continuar. De mica en mica la traça es va fent més clara i fins i tot comencen a aparèixer fletxes de pintura groga. No queda altra que seguir-les per sortir a la carena de la muntanya, justa al revolt de la pista on hi ha un excel·lent mirador.
Ara del que es tracta és de fer un anar al cim i a l'ermita, gaudir de les vistes i de l'entorn, i tornar al mateix lloc.
Jo aquí faig un comentari: Pel costat dret de l'ermita (la nostra esquerra), neix un corriol, prou clar i evident, que sembla que baixa en bona direcció. Jo el vaig seguir per una estona però en un moment determinat el camí és va fer fonedís (no té cap mena de senyalització ni fites) així que, en anar sol, no em vaig veure amb cor de continuar i vaig recular. Jo aquí ho deixo per si... Bé, ja de nou a la posta del mirador continuem ara per la pista, en decenes i sentit sud-oest. Aquesta baixada finalitza a la collada de la Serra del Pi, però no hi arribem perquè retallem camí. Agafem un antiga pista, ja perduda però que se segueix prou bé. Hi ha un parell de llocs una mica més dubtosos però del que es tracta és d'anar sempre en baixada.
Al final també es deixa la traça més evident per baixar al lloc d'inici d'aquest recorregut sense un camí clar al començament, però que a mitja baixada troba senda més clara.
