Hem plantejat el començament d’aquest recorregut al pont del Baiés (editorial Alpina, mapa Montseny 2020, i ICGC topogràfic, zoom o vista ZL 15.0), just on la pista travessa la Tordera per un pont gairebé imperceptible. El motiu és que l’hotel Sant Bernat ha tancat definitivament i ara no s’hi pot accedir per aparcar. Aquest tancament ha «ajudat» a fer desaparèixer els senyals de prohibit aparcar que hi havia a l’encreuament de la carretera BV-5301 amb la pista d’accés a l’hotel, de manera que ara no hi ha cap impediment per estacionar-hi. Faig aquest apunt perquè al pont del Baiés, on s’arriba per una pista estreta i asfaltada, hi caben un parell de cotxes. Si sou més, uns quants metres més amunt hi ha espai per deixar-n’hi un altre. Si sou més de tres cotxes, us tocarà aparcar a la carretera BV-5301, aproximadament al quilòmetre 20,680.
Abans de plantejar aquest recorregut, vaig llegir molts comentaris en ressenyes d’altres caminaires que parlaven de dificultats per trobar els camins o, fins i tot, afirmaven que no existien. Si us plantegeu fer el mateix recorregut que nosaltres, ara com ara no hi ha cap problema per seguir l’itinerari. És cert que hi ha poca senyalització, però, si sabeu llegir un mapa o, encara millor, feu servir un GPS (amb la càrrega completa i una bateria externa per recarregar-lo), no hauríeu de tenir problemes.
Tot el recorregut de pujada es fa per pistes, primer acompanyats per la remor de l’aigua de la Tordera fins al pla dels Llops (ICGC) o del Llop (Alpina), i després fins al Fitó. Tampoc no presenta cap dificultat l’anada i tornada per visitar el castanyer de les Illes. Un cop de nou a la pista, després de visitar l’arbre, el camí es complica. La vegetació emprenya una mica, però els castanyers centenaris que trobem a la vora del sender, amb els seus troncs espectaculars, compensen amb escreix les petites molèsties del camí.
Arribem al que sembla un punt sense retorn, un cul-de-sac, quan hem de creuar la riera del Teix, però, si ens hi fixem, no triguem gaire a localitzar el sender. Un tram amb un punt d’aventura ens porta al coll Sa-riera i, més endavant, a la roca Escanyada, objectiu principal d’aquesta proposta. Aquest cim va formar part de la llista de cims proposats per La Roca Solidari i ara s’ha recuperat al web ca.mirador.cat, amb l’etiqueta solidar-fvo. Si no sou dels que esborreu cims d’aquest repte, no cal que us hi entesteu. De fet, ni tan sols cal que us acosteu al coll Sa-riera.
Bé, si hi heu anat, des del coll baixa un camí, amb un tub gros d’aigua mig amagat, que ens porta fins a una pista. Un cop l’hem trobada, decidim fer drecera i així arribem al castanyer del Drac, tot i que també hi hauríem arribat seguint la pista. El tronc d’aquest arbre s’assembla increïblement al d’aquest animal mitològic. Al seu voltant, hi ha altres arbres de troncs igualment impressionants.
Un cop gaudida la visió de la fera, la pista ens porta fins a l’hotel Sant Bernat i la seva capella. Fem quatre fotos per al record i continuem cap a Can Gorgs, una formatgeria que trobem tancada, tot i que s’hi elaboren formatges. Seguim caminant i acabem sortint a la carretera per on hem passat amb el cotxe. Així doncs, ens dirigim cap a l’aparcament per donar per acabada aquesta interessant caminada, durant la qual hem pogut gaudir d’uns quants arbres centenaris i d’uns boscos farcits de fagedes, avets, pins i alzines.
