Descripción de la ruta
Sortim de l’aparcament i seguim per la pista de Montsor, en sentit sud-est, a la recerca del primer dolmen, el de Perauba. Es troba uns metres més al nord-oest del primer trencall que trobem. Seguim, de moment, la pista de Montsor per visitar-lo. Una petita fita de pedres, al marge de la pista, marca el punt d’accés. Està molt ben conservat.
Tornem a l’encreuament abans abandonat i seguim per la pista que, en sentit sud-oest, ens porta en direcció al dolmen de les Fontanelles. Deixem una pista que s’enfila per la nostra esquerra i continuem de planer en direcció al dolmen.
Aquest està una mica més amagat, envoltat per la vegetació. També està en pitjors condicions, ja que ha caigut. Tan sols és visible la llosa superior. No té cap distintiu ni senyal que ajudi a localitzar-lo. No vaig pensar a posar fites ni res. Una pena.
Voltar buscant les restes fa que perdi el camí que havia de seguir. En comptes de desfer unes quantes passes decideixo anar pel dret a buscar-lo. Es tracta d’anar pujant pel vessant sud-oest de la roca de Perauba. És fàcil trobar la traça. El terreny és argilós i això permet seguir bé el camí. Em fixo en el terra mirant de trobar petjades de botes, però sol veig unglots de bestiar.
El GPS em va confirmant que vaig pel bon camí. Quan se sobrepassa la roca de Perauba se surt a un terreny més obert i planer. Aquí el camí segueix en sentit nord-oest a la cerca de la pista de Montsor i podem seguir-lo. Jo trio una altra traça que segueix pujant per l’esquerra en sentit sud-est.
Més endavant, entre els matolls, s’endevina la continuació del camí. La traça neix clara però de mica en mica es va confonent amb el terreny fins que es perd en un prat a on acostuma a pasturar el bestiar. Seguim en sentit sud-est, en lleuger ascens, a la cerca d’un pas, també obert pel bestiar per passar d’una finca a una altra. De nou trobem rastre de pas que ens porta a un nus de pistes.
Pel nord i continuant cap al sud-oest tenim la pista de Montsor. Per l’esquerra, planera, marxa en sentit sud-est la pista que després decidirem si fem servir per al descens. Finalment ens queda la pista que ens puja al cim.
Seguim en pujada a plena carena, oberta, fins a assolir el vèrtex geodèsic del cim. Si estem cansats, el panorama ens farà oblidar les penes. No esmentaré la llista de cims. Hi són tots. Les vistes cap al nord-oest resten una mica amagades per la vegetació. La resta, imponent. A l’abast, molts dels cims del repte. Es veuen molt a prop.
Com que el recorregut no serà gaire exigent, decideixo que de tornada cap a casa faré també el Montllobar.
La baixada es pot plantejar, si més no, de tres maneres diferents.
La primera, més còmoda, fàcil i lògica, consisteix a desfer camí fins a la pista de Montsor i seguir per la pista planera en sentit sud-est. La segona demana seguir la carena sud-est de la muntanya fins a enllaçar amb el camí que ve de la pista abans esmentada. La tercera, la menys aconsellable, baixar pel dret, camp a través, sense camí clar, en sentit nord-est.
Trio aquesta opció, ja que volia anar a comprovar l’existència d’un camí que el mapa de l’ICC dibuixa i que baixa de nou al dolmen de les Fontanelles. El vaig trobar, el naixement, però no el vaig seguir, ja que no servia als meus propòsits.
Continuo, doncs, en sentit sud-est a la cerca de la carena que baixa del cim. En trobar-la, el camí gira en sentit est i inicia el descens seguint-la. Més que camí trepitgem rastre, però se segueix bé. De tant en tant haurem d’anar ensumant la traça.
Anem baixant en direcció a una barrera vegetal. Per la dreta de la carena es troba pas obert. Seguim baixant fins a trobar, en un pla, una vella pista, desdibuixada i camuflada amb el terreny. La seguim per anar en orientació nord-est i al cap de poc trobem un punt de captació d’aigua i un tub de plàstic que la canalitza. El seguim i de cop trobem senyals de pintura lila i altres de groga.
Seguim els senyals que ens porten a creuar el barranc de les Tosques i més endavant la llau de Riagràs i ens aboquem a uns camps. El camí pintat segueix arran de les parets de pedra que cerquen els camps, però ara aquests es troben en guaret així que es camina millor per terreny obert. Acabem per trobar la pista que permet transitar entre parcel·les. Finalment enllacem amb la pista que baixa a Peracalç.
Ens hi incorporem però continuem en sentit contrari a aquesta població. Deixem també el camí senyalitzat que hem seguit fins ara, ja que aquest també es dirigeix al nucli. La pista fa pujada i quan estem a punt d’arribar a una mena de coll, trobem un filferro que ens barra el pas. El saltem i iniciem l’últim descens de la jornada.
Acabem a la pista de Montsor. Llavors tan sols ens resta desfer camí fins al punt d’aparcament.