Explico el recorregut a partir del punt on connecto amb la pista, una vegada he baixat de la carretera.
Continuo per la pista en sentit nord-est. De mica en mica, giro en sentit nord-oest però al cap de poc la deixo per ficar-me al que sembla un camp d’ametllers. No passa molt de temps que es comencen a veure unes velles roderes. A poc a poc, la traça es va fent més evident. La pista, en lleuger descens, comença a fer unes giragonses i acaba en un camp, a dia d’avui abandonat, pel que sembla.
Creuo el camp i a l’altre costat trobo una altra pista, precària, que puja a un altre camp. Pel costat de la dreta, segons el sentit de la marxa, es comencen a veure petjades de bestiar i forats de banyeres de porc senglar i aquí cal que expliqui amb detall les possibilitats, perquè n’hi ha dues.
Una és allò més evident, i és el que jo acabo fent: continuo per aquesta mena de sender, pujo a un nou camp, el travesso en diagonal, acostat a una gran roca que hi ha a l’esquerra segons el sentit de la marxa; i així arribo a trobar la pista d’accés al camp. Aquesta pista permet dues opcions.
Jo continuo en sentit nord-oest per acabar per trobar una nova pista transversal. Aquí, segons es veu al track que dibuixo al mapa, i que publico també a wikiloc, es veu que faig un bucle, i ara tallo la narrativa i torno allà on les banyeres dels porcs.
Si en aquest punt, en comptes de continuar pel corriol evident, es continua per l’esquerra, pel mig d’un altre camp abandonat, sense camí evident però fàcil, s'acaba per trobar un corriol que enllaça amb una pista, que és a la mateixa que surto del camp anterior.
Problema: aquesta pista passa a poc més de tres metres d’una esplanada on hi ha una filera de ruscs que semblen en explotació, encara que quan jo passo no es detecta activitat.
Aquesta pista acaba per trobar la pista per on he sortit del camp i acaba a la carretera. Camino per asfalt uns 100 metres fins a una corba on la deixo. Hi ha una manera de no fer aquest tram d’asfalt, encara que jo ho desconeixia. Ho vaig descobrir en caminar per la carretera.
A veure si ho sé explicar: cal que et situïs allà on trobo la pista quan he creuat el camp aquell del gran roc. Si en comptes de continuar per la pista en sentit nord-oest, ho fas a la dreta, en sentit sud-est i per la vora del camp, quan el camí t’obliga a girar a la dreta, tens a dalt del marge la carretera. Hi ha traça de pas de gent, així que si la cerques te’n sortiràs i no hauràs fet carretera.
D’acord. A partir d’aquest punt és quan tothom fem ja el mateix. Pujar, fer carena i cims, i baixar de nou a la carretera. No m'estendré gaire. Tot el camí és clar i evident. Es puja a una mena de collet, es gira cap a la carena de la serra, es puja al cim de la punta del Panto i d’allà a la punta del General. Tant a un cim com a l’altre, les vistes són espectaculars.
La baixada del cim la faig per un sender marcat amb una fita. Aquest sender el deixo a la capçalera de la canal del Mas Blanc. De nou el camí, una mica més aperduat, se segueix suficientment bé i així es baixa a la recerca d’una gran bassa artificial. És millor voltar-la per la seva dreta, la nostra esquerra segons el sentit de la marxa. Així acabo per trobar una nova traça, per on baixo a la base de la bassa i a una pista, per on surto a la carretera i acabo així el recorregut. Si tu has aparcat aquí, bé, si no et tocarà caminar una mica més, sempre per traça suficientment clara.
