Poca literatura cal en aquesta ocasió. Tot el camí de pujada es fa seguint els senyals de la ruta de BTT número 25. Es tracta d’una pista ampla, en bon estat i perfectament senyalitzada amb pilars de fusta i pals amb banderes de direcció. La baixada es fa per un carriol senyalitzat amb pintura blava.
A grans trets explicar que es comença a caminar des del coll del Turó de la Palomera, a on ja teni un pal de direcció. Al següent trencall important, es deixa la pista que puja de forma més directe al cim de Puigdefrou i es continua en direcció a la font del Bassi i més endavant al Plantadís, o Can Torre de Plantadís (ICGC) o Can Torra, segons les banderes dels cartells de direccions. La pista continua fins a Gorners, punt fins a on es pot pujar amb cotxe normal si calgués.
Els senyals de la ruta BTT pugen fins al lloc, clariana, a on hi ha la creu del cim. Segons el mapa de l’ICGC, la cota més alta es troba unes desenes de metres abans d’aquesta creu, a ponent del lloc que un cartell de l’Ajuntament de la Cellera de Ter diu que hi ha el Puigdefrou, de 843 metres d’altura. Per sortir de dubtes es va a tots dos llocs.
La baixada es fa per un corriol força pendent i vertiginós, senyalitzat amb una ratlla de pintura blava. Així sortim a una primera pista a on s’ha de continuar a l’esquerra per anar a trobar un altre corriol que, en drecera, baixa en sentit nord a la recerca de una nova pista. Aquesta es creua per continuar fent drecera fins a sortir de nou a una pista, per la que continuem fins que trobem una bifurcació.
Els senyals manen cap a la dreta, i això cal fer, però de seguida, tres o quatre metres, s’ha de deixar la pista en agafar un corriol, sense marcació, que baixa per l’esquerra, en sentit nord-est. El sender és molt precari i mig guanyat per la vegetació (molts arítjols). Primer baixa a una vella pista ja perduda, que cal travessar, i continuar en baixada, en sentit nord-est. Ara el caminoi encara es tanca més però encara aguanta i permet completar-lo, en sortir definitivament a una pista amb pintura de PR, i que es part de la Ruta de les Pedreres.
Més avall es passa per la pedrera de la Palomera i s’acaba definitivament al lloc a on hem començat a caminar.
