Pic de la Plana 

Compartir

El camí que agafem per fer el recorregut comença com una vella pista, amb el ferm herbat, en lleuger pendent que de seguida s’aplana i esdevé sender. Anem sempre paral·lels a la carretera, uns quants metres per sobre d’aquesta. Al davant ja comencem a veure el sender que hem de prendre per iniciar la pujada a la carena.

Una vegada hem connectat, anem superant una llarga sèrie de zigazagues, a cel obert, que ens deixa a una espècie de coll amb una petita bassa als nostres peus. Aquí ja tenim una visual del recorregut que ens cal fer per conquerir el cim desitjat. El sender, força evident, ens adreça al vessant herbat pel qual transita, flanquejat per tanques de fusta de les de les pistes d’esquí, fins al cim del cap de Comials.

Aquest ja és un bon mirador. Fem un curt descens a una mena de collet on el sender es difumina a l’herba. En cas d’anar directament en cerca del cim cal mirar de trobar una estreta senda pel costat esquerre, segons el nostre sentit de la marxa, que flanqueja el pla del Cliot d’Arts, segons el mapa d’Alpina, o el pic del Muntanyó, segons topografia de l’ICGC. En el nostre cas anem directament al cim del pic Monars (Alpina) o pic de la Plana (ICGC i FEEC (100 cims)).

Aquí les vistes són un xic més amples i, com que el dia convida, ens hi estem una bona estona, encara que no tota la que volem perquè l’horari no ofega però apreta. Iniciem la tornada, que com que som a un recorregut lineal, plantegem pel mateix camí. Ara, però, veiem els turons que hem obviat de pujada més fàcils de fer, així que passem per la cota sense nom i pel pic del Muntanyó abans de pujar de nou al cap de Comials.

Més endavant, de camí al coll i la bassa, veiem un corriol que permet flanquejar aquesta cota i l’agafem. Es tracta d’un rastre, més d’isards que de persones, molt estret, amb fort pendent lateral, però que es fa prou bé anant amb tranquil·litat i atenció. Segons s’avança, el sender es fa una mica més precari i a mesura que anem voltant la muntanya, més pendent. Es fa prou bé aquest tram, però potser no val la pena anar amb aquestes condicions. És cert que vam estalviar metres de camí, però de temps no sé com anirà tot plegat. Per descomptat que si no vols aventures, el millor és baixar per on s’ha pujat. A nosaltres és que ens va la marxa.

Bé, un cop al camí, s’ha acabat  la història i la literatura. No fa falta res més que desfer camí fins a arribar de nou a l’aparcament.