Recorregut molt senzill on hem anat alternant pals de senyalització del GR-5 i del Parc Natural, amb trams de drecera per anar, en primer lloc, a l'Agustí i més amunt fins a arribar, per un curt tram fora camí (però per una esplanada oberta, planera i de fàcil pas) al vèrtex geodèsic del Parany, primer objectiu del dia.
El més assenyat és tornar de nou a la pista per continuar amb la proposta, però en veure que l'alzinar era obert i de sotabosc net, vam decidir fer drecera per mirar d'estalviar un parell de revolts de la pista. Ens va sortir bé, la baixada va resultar molt cómode fins a trobar de nou el GR-5, a una corba de la pista entre l'Agustí i el Bellver. Finalment arribem, pel GR-5, al restaurant, on ens aturem una llarga estona aprofitant la terrassa d'una casa particular, amb extenses vistes a la plana vallesana.
Gaudit del lloc, reprenem la caminada per baixar, per un corriol molt maco, a trams empedrat (lloses) fins al collet de Sant Martí, on agafem el corriol que ens permet pujar a les ruïnes de l'ermita de Sant Martí primer i al cim del turó de Tagamanent i la seva església de Santa Maria finalment.
La calima regnant ens dificulta les vistes, però així i tot podem contemplar un bell paisatge, d'un verd exuberant. Voltem pel turó i ens acostem al cingle per contemplar, a vista d'ocell, el proper objectiu, el turó dels Reis, amb prou feines reconeixible des de la nostra ubicació, ja que la perspectiva no és la més adequada, en trobar-nos a més altura.
Continuem amb la proposta i iniciem un llar descens, per sender evident, travessant la feixa de la Poua (ICGC), o pla de Penjacans (Alpina), fins a connectar amb un nus de camins, on girem a la dreta (nord-est), per a adreçar-nos a la clariana que segons diverses fonts és el turó dels Reis, però que per a l'ICGC (zoom 15.1) no és el lloc correcte. Trobar-lo no és complicat, però ens toca ficar-nos al bosc, encara que es camina força bé i l'accés al punt més alt del turó no presenta problemes.
De nou a la pista, el camí, amb el firm compost per lloses i pedres de llesques molt curioses, ens porta de nou al collet de Sant Martí i al GR-5. Ens incorporem i ja no deixem l'asfalt fins arribar de nou a l'aparcament del Bellver, encara que, si es vol, es pot deixar l'asfalt a la darrera corba abans d'arribar-hi i continuar per un corriol que passa per una font.
