Bon recorregut aquest, senyalitzat de pujada fins al cim amb marques de pintura groga, per fer el cim del Mont-roig en un recorregut circular, però hi ha aspectes que cal explicar.
Primer de tot, arribar al lloc d'inici de la caminada. La meva intenció era haver sortit del Cros, a Vilallonga de Ter, però un cartell, amb poca pinta d'oficial, de propietat privada i un gran prohibit el pas em va fer enrere i me'n vaig anar a Abella. Per arribar al lloc d'aparcament hi ha una carretera que puja des de la Roca. A l'Abella l'ample es fa més estret, però encara es puja bé fins al veïnat de Dalt, on ja el ferm es fa més estret encara més. Més enllà dels Terrelers i del dipòsit d'aigües la pista passa a ser de terra i la cosa, als Tabolins i la Barquera es complica una mica més, on penso que ja cal un cotxe alt i amb bona tracció (no cal 4x4) per a acabar d'arribar al camp de les Basses.
Un altre punt negre, el camí per enllaçar la pista de la collada Fonda amb la del Maçà, camí que desaconsello fer amb pluja o després d'aquest fenomen si no és que us agrada acabar xops fins als ossos. Des del moment que es deixa la pista cal anar atents a la pintura. El camí hi és i se segueix bé, però és molt estret i a cada pas de torrentera el terreny ho fa encara una mica més complicat. La cosa es fa ja preocupant quan s'arriba al torrent de la Planella. No cal creuar les seves aigües, tal com indica el senyal de pintura, però a partir d'aquest punt, seguir el camí és complicat de debò. S'arriba al Port (topònim d'Alpina) però la vegetació ha acabat per engolir totalment el camí i el vessant de la muntanya i cal molta calma i atenció per a sortir de l'embolic. I si fa poc que ha plogut o plou, entendreu el dit anteriorment.
Últim apunt, la baixada del final de la serra de Sant Bernabé fins a la pista de la collada Verda. Jo ara no faria la baixada de la mateixa forma. Vagi pel davant que es baixa prou bé, però hi ha millors opcions. Una vegada s'ha deixat la pista a Sant Bernabé, continuaria la baixada de la mateixa manera que el fet des del cim, sempre amb els pins a l'esquerra, i així se surt a camp obert on només ens caldrà caminar pel Corb, els Meners i el pla Cuminal per acabar al lloc d'inici, bé de la forma més directa, bé a la recerca de la pista de la collada Verda, bé al camí recorregut de pujada.
Per acabar: fora d'aquests aspectes, tot el recorregut és fàcil i molt bonic i complet. Hi ha fortes pujades i baixades i trams de carena amb molt bones vistes, sempre per camins i pistes molt fressades i evidents.
