Mola de Lord 

Descripción de la ruta

He aparcat al collet del Santuari, lloc on acaba la carretera asfaltada, al costat de la caseta d’una subestació elèctrica i al d’un pal de direccions, uns metres abans d’arribar al camí del viacrucis. Amb tot carregat agafo el corriol que baixa amb decisió, en sentit oest. Al cap de poc el deixo, en agafar-ne un altre que trobo per l’esquerra, en lleugera pujada, en sentit sud-oest.
De seguida el sender es torna planer i travessa una agradable zona coberta de vegetació (pins, alzines i boixos) i grans rocs que han caigut de la cinglera. Segons el mapa de l’Editorial Alpina camino per la rua del Roig. A poc a poc el corriol va fent cap avall i es perd molta alçària, fins a baixar als 935 metres aproximadament. La baixada acaba quan surto a una pista, amb senyals de ruta de BTT.
Continuo per aquesta pista, ara ja en pujada i sentit nord-est, però no tardo gaire en deixar-la per agafar un sender, en pujada, que va girant a l’esquerra i em porta a un encreuament on trobo un cartell de fusta. De moment continuo en direcció al mirador Josep Cases i encara més enllà, fins a les baumes del Verger.
No continuo més lluny, encara que sé que hi ha la possibilitat de pujar per una canal. He llegit ressenyes que ho expliquen i al mapa d’Alpina de la zona es dibuixa la traça, però camino sol i opto per la prudència, així que reculo de nou al mirador i a l’encreuament anterior.
Ara el camí, amb senyals de pintura groga, em puja pel grau de Baix, o de les Cases, segons el mapa d’Alpina, o grau de Solord, segons toponímia de l’ICGC. Es tracta d’un camí empedrat i ben arranjat que, després d’una sèrie de llaçades em puja a la plana de la mola, a tocar de l’ermita de Sant Jaume, on veig que també surt el camí aquell que puja per la canal.
Un ample camí, en sentit nord-oest, em permet caminar cap al santuari, el qual començo a veure clarament. Abans d’anar-hi continuo a la recerca de la creu que corona la mola de Lord. Una vegada enregistrada en el GPS la fita i sadollat de paisatge, m’adreço al santuari per contemplar la imatge de la verge negra medieval. Abans de començar a caminar havia llegit en un cartell que hi ha al començament del camí de pujada que és una imatge curiosa per la postura del nen Jesús. Un euro em va costar i no el vaig veure, allunyat com estava, res diferent a altres imatges.
Continuo camí i per això em dirigeixo al nord-oest, fins a l’ermita de Sant Pere Màrtir i l’inici del camí, perfectament arranjat, que baixa, amb fort pendent, pel grau de Lord. Després d’una sèrie de llaçades acabo de nou al collet del Santuari, lloc on dono per finalitzada la caminada, curta, però intensa i molt maca.