Tranquil·la caminada, fins i tot solitària, per assolir un dels cims que m'ha resultat més fàcil de fer. M'ha sorprès gratament perquè amb experiències anteriors tinc ja molt clar que els cims d'aquest repte de la Roca Solidària (etiqueta solidari-fvo) no són per a res fàcils de trepitjar. A diferència d'altres, aquest cim s'aconsegueix per un camí clar, gairebé poètic, molt net i obert, quasi planer, flanquejat, com si es tractés d'una rambla, de pins que cobreixen d'ombra tot el camí.
Per completar aquest recorregut faig servir sempre pistes, sense gaire, o cap senyalització, però sempre evidents i clares. He triat un punt d'inici al coll de les Palomeres, com podia haver-lo fet en el coll del Portell o qualsevol altre de la pista d'Hortsavinyà. Ara, fet el recorregut, triaria com a lloc d'inici el trencall on es troba el camí particular que permet arribar a Can Caselles, un dels punts més baixos del recorregut.
Qualsevol punt que es triï com a lloc d'inici és accessible en cotxe normal, encara que sempre per pista de terra de més o menys llargària, trajecte més curt si es tria el trencall de Can Caselles. A Wikiloc hi ha una traça que he gravat des de la rotonda de la carretera BV-5122 (km 0,6 aprox.), de Tordera a Hostalric.
Surto del coll de les Palomeres. Començo a caminar en sentit nord-oest per la pista que és la carretera d'Hortsavinyà. Por ella paso pel coll del Portell, contacto per un curt espai de temps amb asfalt, element que deixo per continuar en sentit nord-oest a la recerca de l'Hostal Sant Llop, i continuo en descens fins que arribo al trencall de Can Caselles.
Com ja he comentat, aquest lloc el trobo molt més adient per començar que el coll de les Palomeres.
Deixo la pista principal i giro en sentit sud-oest, a la recerca de Can Caselles. Hi ha un cartell de camí particular i una pintura de direcció prohibida, però com que veig marques de soles de sabates a terra m'aventuro (hi ha traces a Wikiloc que hi passen també per aquí). Aquesta pista em porta a la propietat (passo a certa distància) i a Can Montsant (en procés de restauració?), i finalment arribo al mirador del Roquetell. Immens mirador (únic lloc amb vistes clares de tot el recorregut). M'estic una bona estona gaudint del lloc, on aprofito per fer un mos en semblant balconada.
De nou en camí, agafo el trencall que em porta la recerca de la mina de Montsant, però no em desvio a la seva entrada, ja que no confio en trovar-la. GPS en mà (hi ha molts desviaments) m'adreço a la recerca del cim del turó de Canyadell. Per fer el cim deixo momentàniament la pista principal i hi arribo d'una manera increïblement fàcil.
Del cim surten dos camins, un en sentit més o menys nord, que no interessa, i un altre que comença el descens en el mateix sentit del d'arribada, en sentit oest. Ho dic sense coneixement i amb la boca petita, però sembla que permetria baixar a la recerca del GR 92 pel sector de Can Lari i el seu torrent. Com que no conec el territori i no vaig ser capaç de trobar cap camí dibuixat al mapa, continuo amb el pla previst i torno a la pista. He fet cim, però encara no he arribat al punt més alt del recorregut, cosa que aconsegueixo quan arribo al coll de les Planes, després de passar pel coll Obert.
Com era d'esperar, feta la cota més alta, no hi ha una altra opció que començar el descens. Aquest és trepidant, per una pista una mica relliscosa per les pedretes i la sorra solta. Comencen a aparèixer pals de senyalització del parc natural del Montnegre-Corredor i amb la seva companyia arribo a la recerca d'un sender que, en cas de fer més curt i menys pendent, permet fer drecera i sortir directament al coll de les Palomeres. Jo vaig molt bé de temps i de forces i decideixo continuar per la pista i baixo a Can Pica, important casa de Turisme Rural, i a la pista (camí d'Hortsavinyà) que permet baixar a Can Benet Vives.
Per la pista, en sentit nord-oest, passo pel forn de Calç d'Hortsavinyà i començo la darrera pujada a la recerca del coll de les Palomeres.
