Descripción de la ruta
He aparcat a un costat de la carretera que va de Vilamajor al pantà de Canelles. És la pista dels Masos i he deixat el cotxe al lloc on el barranc de la Badina, o barranc Fosc, passa per sota de la carretera.
Començo a caminar per una pista bastant perduda en sentit sud-est, ja en suau pujada. El camí és evident i es puja bé fins a una torrentera, lloc on apareix una tanca d’aquestes feta amb malla d’encofrat, la que es posa entremig del formigó.
En aquest punt el camí es fa una mica perdedor. Del que es tracta és d’anar arrambats a la tanca, que tindrem a la nostra esquerra. Així, al cap de poc tornem a trobar una traça clara. Més endavant la pista gira cap al nord-oest i es passa a tocar de les restes d’una paret de pedra, que sembla un vell corral. A partir d’aquest punt la pista esdevé corriol i comencen a aparèixer fites.
El camí comença a guanyar altura. Cal anar a l'aguait de les fites i atents al GPS. La traça, si bé suficientment clara, també és fàcil de perdre perquè hi ha molts possibles senders o rastres. Finalment, el camí comença a planejar i acabem en una clariana. A la dreta ja hi ha la pista a la qual ens hem d’adreçar.
A partir d’aquest punt els problemes s’acaben. Bé per la pista, bé optant per fer dreceres, arribem al corriol pel qual definitivament assolim el roc cimer. Una petita, curta i fàcil grimpada ens permet atènyer el vèrtex geodèsic del cim, i la barana de ferro, que és ni més ni menys que un escut del Futbol Club Barcelona.
Bones vistes i, amb una mica de sort, el vol d’un bon nombre de rapinyaires damunt el nostre cap. No hi ha gaire lloc per asseure'ns, així que després d’una bona estona comencem el retorn.
Ho fem pel mateix camí, agafant, en aquesta ocasió, un parell de corriols diferents per recular fins al lloc on havíem sortit a la pista. Ara continuem per la pista, en direcció al corral de Canut, on no arribem perquè decidim retallar pel mig de la vegetació, oberta i de pas fàcil, fins que enllacem de nou amb el camí, sender més aviat.
Un llarg descens força pedregós, poc pendent, en sentit majorment est, ens porta a un punt on el camí, ja de terra, fa un fort descens en sentit nord-est, fins a enllaçar amb un nou sender. La traça de la dreta no té continuïtat perquè el camí acaba en un camp, així que continuem per l’esquerra, en sentit nord, per un camí molt agradable, fins que sortim al camp de conreu on acabava l’altre camí.
Pel marge podem anar a la recerca d’una caseta que tenim al davant, però ens deixem il·lusionar pel que ens sembla una perduda traça, on acabem trobant un corriol que ens condueix a una pista. Continuem en sentit sud-est i així apareixem a la carretera, que és la pista dels Masos. Per aquí, en sentit sud-est i després d’uns 500 metres, acabem de nou a l’aparcament.