Com que he aparcat on ho he fet, em toca fer tota la pista fins a la pallissa de Garrupo, lloc fins a on, si alguna vegada hi torno, pujaré amb el cotxe. Uns metres més amunt arribo a la bifurcació on se separen els camins que recorreré. Ara agafo la pista que continua per la dreta, en sentit sud-oest, en lleugera pujada.
Aquesta pista em porta a les restes de Segura de Garrupo i finalment acaba en arribar a una mena de coll, on una fita de pedres indica el sender que cal agafar per pujar al que resta en peus de Segura de Melic. A partir d’aquest punt, el sender, sense ser perdedor, es complica de tant en tant, però acabo per pujar, del tot opcional, a la roca del Xarraupo, on gaudeixo d’excel·lents vistes a la vall de l’Ebre i als pobles ubicats a la seva riba.
Arribat de de nou al coll, m’acosto, com puc, a la carena i per ella, seguint un rastre de fites, arribo a una amagada bifurcació que em deixa a l’entrada de la canaleta per on grimpo al cim. De nou unes vistes immenses de gairebé 360º. Cap a sud-est les talla una mica el proper objectiu, la Tossa o tossa de Meralles, però per anar-hi, primer cal baixar. La desgrimpada, com sempre, és més delicada. Torno a la bifurcació anterior.
Ara continuo en sentit sud-est. El camí és precari, però sense problemes torno a terreny carener, amb l’objectiu clarament fixat. Les fites em porten a la base on de nou el camí s’esvaeix entre pedres i vegetació, però finalment faig cim. Aquí no hi ha vistes així que, després d’un curt descans, inicio la baixada, en sentit sud-oest. Ara sí que es complica la situació. El «camí» va i bé. Ara hi és, ara no.
Com puc, passo pel costat d’un avenc, molt a prop de la seva amagada boca, i de nou toca remuntar pendent, sense camí definit, per passar per una cota sense nom i tornar a baixar, sense cap mena de camí, cap al sector de les Sevillanes. Baixo a la babalà, alternant les roques del caire de la muntanya amb zones d’arbustos i finalment, avorrit d’aquest terreny, decideixo baixar, com puc i per un vessant caòtic, fins a la plana on hi ha una plantació d’oliveres i la pista que és el camí de Marelles.
Superat el tràngol, camino per una de les lleixes i acabo enllaçant amb la pista. Pel camí vaig deixant diferents pistes que són l’accés a diverses propietats, i arribo a la collada de Marelles, on deixo aquest camí per pujar a les pedres de Badiol i continuar fins a agafar el camí de Segura, per on arribo finalment a la pallissa de Garrupo. Ja no em resta res més que tornar al punt d’inici.
