La Cogula 

Compartir

Jo aparco el cotxe a la mateixa granja, però sembla que al propietari no li va fer gaire gràcia, encara que en saber que anava a fer muntanya em va deixar parar allà. Ara penso que és millor continuar encara uns centenars de metres més amunt, fins a on els camins de pujada i baixada s’entrecreuen. Allà es pot aparcar bé, fins i tot més vehicles que a la granja.

Començo a caminar en sentit sud-est, fins a arribar al lloc que ara proposo com a punt d’inici. Deixo per l’esquerra la pista per la qual es tornarà i continuo en sentit sud-est. Al cap de poc la pista, ja força malmesa, es torna sender, per moments costerut. Amb la traça molt evident, vaig passant a tocar de velles terrasses antigament amb aprofitament agrícola i avui en dia abandonades, i després d’un parell de revolts del sender, acabo per pujar a un altiplà a on trobo una cabana en ruïnes.

A partir d’aquest lloc, el sender gira a la dreta, en sentit sud-oest. El camí passa, de nou, planer, entre velles parets de pedra que aguantaven el terreny, i després d’alguna ziga-zaga acabo a la carena, amb el cim a la meva dreta.

Enllaço amb el sender que, en sentit sud-oest, acaba a la pista d’accés a la caseta del cim. Encara que hi ha calima, aconsegueixo bones vistes arreu. Quatre fotos mal fetes per a perpetuar el moment i a baixar. Com que he pujat molt ràpid i encara és molt d’hora començo a pensar en no baixar pel mateix camí, com era la meva primera intenció. Des de dalt es veuen diferents alternatives, corroborades amb la capa de mapes d’Openstreetmaps.

Em decanto per l’opció més curta, així que torno enrere fins al lloc a on he sortit al sender de carena. El sender pel qual camino continua per la carena, en sentit nord-est. Si t’interessa el tema dels vèrtexs geodèsics, ara és el moment d’anar a cercar-lo i després tornar al camí. Aquest continua en el sentit ja comentat i acaba per baixar, una mica feréstec, a una mena de collet al sector de les Pedreres, a on hi ha una torre elèctrica i el pouet d’Uixan, una mena de cavitat vertical, o avenc.

D'aquí surt, per l’esquerra, sentit nord-oest i en baixada, un estret corriol que de seguida es converteix en vella pista, que porta a la zona de Rueda i, finalment, a la pista que hem fet servir per començar aquest recorregut.