Comanegra (sostre comarcal de la Garrotxa) 

Descripción de la ruta

Formidable excursió circular al sostre de la Garrotxa per a excursionistes exigents i amb ganes de gaudir d'esplèndides vistes de les muntanyes veïnes i llunyanes. No hi ha fonts, per la qual cosa recomano anar ben proveït, fins i tot de menjar, perquè podem fer-la ben llarga fent descansos per contemplar les vistes.

La ruta s'inicia i s'acaba a les Basses de Monars. S'hi pot arribar des de la carretera de Beget (GIV-5223, entre els kms 8 i 9) per un trencall on es veu un dipòsit de ciment al capdamunt d'un revolt. La pista és força lenta (hi ha molta pedra i roca) per als vehicles normals.

Des de les basses se segueixen força bé les marques grogues de la xarxa Itinerànnia, que pràcticament segueixen tota la ruta. En iniciar la ruta el camí baixa amb força pendent fins al Corral de Mas Mitjà (enrunat), passant tot seguit per Mas Mitjà, l'església romànica de Sant Feliu de Monars i el Mas de l'Om. Des d'aquest mas comença a enfilar-se fins al pla de Vaca. Des d'aquí ho fa amb ganes fins al Puig de Sant Marc, de visita imperdible per copsar la magnitud i la bellesa de l'excursió. Abans de l'ascens al puig hi ha un collet al qual és un punt difícil d'arribar atesa l'abundosa vegetació, que fa que es perdi el camí. És una ruta poc transitada i les falgueres i les romagueres n'envaeixen alguns trams. Un cop assolit el Puig de Sant Marc tornem enrere fins al collet i arriba poc més endavant al coll de Sant Marc, per enfilar-se de nou ben aviat cap al Puig de les Bruixes, que s'assoleix amb un fort pendent final però que també és del tot imperdible. De nou baixa fins al Puig Antic i el portell de Donantic i de mica en mica torna a ascendir fins al pla de la Serra, on s'inicia la Serra Baixa i el camí que fa frontera amb França fins a trobar el pal indicador del punt més al sud de la França continental. Des d'aquí falta poca estona per arribar al cim del Comanegra, veritable protagonista de la ruta.
El descens és força pronunciat però no té pèrdua, tot seguint les marques de color taronja i verd, fins a les Basses de Monars.

Jo m'ho he pres amb mooolta calma i l'he feta amb 6 h 20 min. He anat a 2,5 km/h de mitjana, per evitar castigar els genolls; m'he entretingut a esmorzar dues vegades; he visitat a consciència l'ermita de Sant Feliu; m'he estirat a l'ombra d'algun faig un parell de vegades, i he passat com a mínim quinze minuts de rellotge a cada cim. N'hi ha que a pas normal la fan amb una o una hora i mitja menys.