Surto del coll d’Estaüja. Deixo per la dreta la pista, guardada amb barrera, i pujo al castell pel sender de l’esquerra, que entra en un bosc de pi força ombrívol. Després d’un parell de zigazagues i uns 20 minuts, caminant amb molta calma, pujo pel camí que volta la fossa del castell. No sé si continuar per la dreta o per l’esquerra. Al final em decideixo per la primera opció, però no resulta bona idea. Arribo a la passarel·la d’accés a l’interior del castell, però he hagut de saltar una paret, que és una resta dels murs del castell. Potser si hagués anat per l’esquerra, hauria anat millor.
La volta a l’antic recinte del castell és molt interessant. A cada cantonada hi ha un cartell fotogràfic amb tot el que es pot veure des d’allí, així com cartells explicatius de la història del castell i de Llívia. També es pot baixar sota terra.
Per baixar d’allà dalt hi ha diverses opcions, però jo decideixo fer-lo per la pista, mirant, més que res, de fer més llarg el recorregut. Així, sense més història, baixo de nou a l’aparcament.
