Tuc de Molières des der Espitau de Vielha 

Compartir

L'aventura començava ja des de Barcelona, doncs arribar en transport públic era tota una odisea. En els millors dels casos podies enllaçar els autobusos de l'Alsina Graells: Barcelona-Lleida i Lleida-Vielha i et deixaven a l'Hospital de Vielha, a l'entrada de la boca sud del túnel, ben entrada la tarda.

Aleshores tenies dues opcions o dormir al paller o pujar ja cap al refugi metàl·lic. Com que aquesta ja era la tercera vegada que veníem no ho vam dubtar i vam tirar cap amunt.

Vam arribar al refugi amb les darreres llums del dia, estàvem sols, vam sopar i ens vam ficar als sacs tot pregant perquè al dia següent fes bon temps.

Tan aviat com ens despertem, el primer que fem, és sortir a veure com es presenta el dia i la sort està de la nostra part.

Agafem la motxilla, fiquem la mamona plena d'aigua i uns quants ganyips, deixem la resta d'estris al refugi i comencem a pujar. 

A partir d'aquest punt ja no coneixíem l'itinerari i ens anàvem guiant per algunes fites que anàvem trobant. Uns quants pasos fent servir les mans i ja hi erem al llom que ens va dur al cim.

El nostre primer 3000 i que ja havíem intentat sense èxit, doncs degut al mal temps, que ens va retenir al refugi uns quants dies fins que vam esgotar les provisions, ens va obligar a deixar-ho per un altra ocasió.