Com gairebé sempre passa, les coses que tenim a prop de casa es van deixant per a millors ocasions, i així és com he trigat trenta anys a tornar al refugi dels estanys de la Pera, on llavors havia pujat amb un Wolkswagen Polo. Ara això és impossible a causa de la prohibició de circulació (tot l'any) de vehicles motoritzats per la pista que hi puja.
L'Ajuntament de Lles de Cerdanya facilita un servei de bus, diuen que durant els mesos de juliol, agost i setembre, però que aquest any ha començat a funcionar avui, 26 de juliol, i finalitza el 3 de setembre, amb la qual cosa, de tres mesos, res de res, publicitat enganyosa. Aquest any, el preu del servei és de dos euros per trajecte, o tres, en cas de fer anada i tornada. Els jubilats no paguem. El primer autobús surt a les 07:30 i l'últim que hi baixa ho fa a les 17:30. Hi ha dos punts de sortida: un des del refugi Cap del Rec i l'altre al Fornell. Es poden consultar els horaris i preus actualitzats al web municipal (lles.ddl.net). Si s'agafa l'autobús al Fornell (Aransa), s'estalvien 9 km d'anada i tornada. Cadascú que faci la seva valoració.
Bé, el recorregut de pujada, en sentit antihorari, està fressat i totalment senyalitzat, primer fins al refugi dels estanys de la Pera i després fins al port de Perafita. No hi ha pèrdua. Només cal anar seguint les marques del GR 11-10.
Una vegada al port de Perafita, es continua per un corriol gens clar, però amb fites, que, de mica en mica, es va fent més visible fins que, a prop del cim (ja a la vista), desapareix entre les pedres. El rastre de fites ajuda a fer cim. El dia, fred i ventós, ajuda a gaudir d'unes bones vistes, sobretot cap a les fondalades i les valls.
Baixar del cim cap al coll de Claror és una mica menys tranquil. Hi ha un sender que hi baixa, però s'ha de fer amb molta calma i assegurant els passos. Hi ha un parell de bonys rocosos on potser caldrà recolzar alguna vegada la mà, encara que tan sols sigui per donar tranquil·litat. La part final fins al coll és un passeig durant el qual ja es veu un corriol escadusser que és el que hem d'agafar.
Aquest sender primet baixa una mica vertical al començament. Després, més prim encara, flanqueja, amb menys pendent, en direcció a una mena de tartera o planell pedregós, on comencen a aparèixer fites. El rastre del sender ajuda a baixar a la recerca d'una gran plana on el camí desapareix. Però això no és cap problema, perquè es tracta d'un terreny molt obert. Finalment, es tornen a veure fites quan som a punt de travessar les aigües del torrent de Claror. En aquest punt, es pot agafar el sender que torna al refugi dels estanys de la Pera i tornar pel mateix camí de pujada o, com en aquest cas, baixar pel sender que acompanya les aigües del torrent. No hi ha senyalització, però sí fites escadusseres que, juntament amb el nostre sentit d'orientació, ens tornen al lloc d'inici.
