Mirant d’oferir un recorregut diferent a aquells que es ressenyen habitualment, m’ha resultat impossible “descobrir” un itinerari nou, així que m’he decidit per “copiar” un dels diversos que baixen del cim pel barranc de Miralles, potser una de les possibilitats menys populars, i ara, després d’haver-ho realitzat, entenc el perquè: massa pista i complicació per passar a gual el torrent de Miralles. Sort que tinc les cames llargues, però tot i així sempre em faltaven uns centímetres.
Del recorregut en si poca cosa cal explicar. Des del lloc que s’ha triat per aparcar cal adreçar-se al monestir d’Alaó i al pont romànic dels Tolls. Des d’aquest punt fins al coll que hi ha entre la roca de la Cornesa i la roca de la Canal hi ha camí clar, poc o gens senyalitzat, però molt evident i sense lloc a l’equívoc.
En aquest coll el cap vola buscant un possible lloc per on “saltar” la roca de la Canal per baixar al clot de Llastarri i evitar així una gran volta amb força pèrdua d’alçada. Es pot imaginar per on fer-ho, però avui no hi ha temps per a exploracions, l’itinerari és llarg. Des d’aquest punt també hi ha la possibilitat de visitar les restes de l’antic Llastarri, encara que en aquesta ocasió, i pel mateix motiu anterior, no es visita.
Ara cal localitzar el traçat correcte per continuar el trajecte. Hi ha diverses possibilitats. Durant el descens hi ha una fita (cap a via d’escalada? cap al clot de Llastarri?). Més avall s’enllaça amb una pista i es baixa a una cruïlla de camins senyalitzada amb un pal d’adreces. Aquí, aquesta proposta inicia un recorregut d’anada i tornada.
Es continua en direcció a Adons, per pista costeruda i de pedra solta, pel clot de Llastarri i amb la companyia de la imponent roca de la Canal. Per aquesta pista, bé amb dreceres opcionals bé per la mateixa traça, s’arriba a l’estació sísmica de Tremp, havent deixat anteriorment el trencall que es dirigeix a la Collada i al pla de Cunco, un altre dels llocs importants per a aquells que fan un altre dels recorreguts populars.
Hi ha un prat que s’ha de creuar per localitzar l’inici, fitat, del corriol que puja al feixant de l’Osso. Comença clar, rocós i planer, però quan agafa pendent es fa una mica perdedor. Sense més problemes se surt a un lloc que és un excel·lent mirador, on recuperar forces. A partir d’aquí fins al cim, la vegetació arbustiva i punxant obliga a simultaniejar “possibles camins” (traces d’animals) fins a arribar al cim. Si la traça s’ha seguit, s’haurà passat per una font, si no és el cas, cap problema, significa que s’ha seguit “un altre camí”. Fins al cim, aquesta traça segueix el mateix itinerari que segueixen tots aquells que es relaten sortint de Sopeira
Després de fer el que acostumeu a fer al cim, cal tornar al coll del final del clot de Llastarri. Un cop allà es pren la pista, en baixada, que es dirigeix a Santa Maria de Miralles. El més normal és recórrer tota la pista, però també es poden evitar els girs més extensos amb alguna drecera fàcil, fins i tot amb el que semblen antics camins, per desembocar propers a la font de Llenes. Continuant per la pista s’arriba a la vista del següent objectiu del dia i motiu d’aquest recorregut. Ens separa un prat pel qual es pot evitar un nou gir de la pista, opció que no desaprofitem.
Després d’una ràpida visita es continua per pista, ara en direcció a Sant Gregori i Sopeira. De nou es poden evitar els revolts amb dreceres. La baixada acaba en trobar el torrent de Miralles. Si el riu baixa cabalós hi haurà problemes, com és el cas que ens ocupa. No explicaré la meva situació i em centraré en el que hauria d’haver passat.
La pista travessa fins a quatre vegades el torrent i posteriorment s’allunya de la llera per arribar, en un llarg trajecte, a l’ermita de Sant Gregori, on el recorregut normal porta a la carretera asfaltada per la qual s’accedeix a la presa del contraembassament del pantà de Sopeira i per un antic camí d’escales, a la carretera N-340, per la qual es recorren, (vianant cal caminar per l’esquerra, hi ha més voral), els poc més de 400 metres que falten per arribar a la desviació cap a Sopeira.
Ara alguns apunts personals:
Jo aprofito diferents llocs per fer dreceres per tal d’evitar caminar per pista, però des de l’estació sísmica de Tremp fins al final del recorregut tot és pista i carretera.
Tant el mapa de l’ICGC a la vista de zoom 7 com el mapa Terreta-Serra de Sant Gervàs, de l’editorial Piolet, dibuixen un camí que connecta l’estació sísmica de Tremp amb la part central del clot de Llastarri, evitant la pista.
Igualment, segons el mapa de l’entitat privada, des del coll on es divideixen els trajectes es pot evitar la pista per un corriol que baixa a tocar de les aigües del barranc que ens ha acompanyat pel clot de Llastarri. Aquest sender acaba a la font de Llenes. No sé si aquest sender existeix, però el terreny sembla fàcil, en tractar-se de zona de prat i arbrat espaiat.
Finalment, el temps i distància finals no s’haurien de tenir en compte atès que vaig tenir problemes per superar la llera del torrent de Miralles. Era tan gran el cabal de les seves aigües que em vaig veure obligat, en negar-me a descalçar-me, a buscar per una banda i per l’altra com creuar-lo.
