Tossa Plana de Lles i La Muga 

Descripción de la ruta

Som al pla de la Molina. Comencem a caminar en sentit nord-oest pujant en direcció al bosc. No tindrem camí definit en gairebé els dos primers terços del recorregut, així que haurem de fer servir l’orientació. No tindrem problemes, ja que el terreny és força net i obert, i ens permet passar per diferents llocs.

Quan hem recorregut més o menys un quilòmetre, creuem un torrent i seguim pujant en sentit nord-est. Anem sempre amb aquesta orientació, pujant en fort pendent, fins que quan som a tocar del roc Blanc el pendent es redueix considerablement i girem una mica més al nord-est, ja totalment encarats al cim de la Tossa Plana de Lles, per a alguns sostre comarcal de la Cerdanya.

Qui va posar el nom a aquest cim el va encertar de ple. El punt més alt es troba ubicat en una extensa plana, així que, una vegada hi som, el monticle pedregós que marca el punt més alt serà de fàcil localització. Les vistes des del cim són superbes. El temps passa sense adornar-nos-en contemplant l’extens horitzó, però la vista sempre tomba cap a la carena que hem de recórrer per seguir amb la proposta.

Haurem de dirigir les nostres passes en sentit nord-est, en descens, a la cerca de la Portelleta i, d’allà, remuntar de nou uns quants metres fins a assolir la tosseta de Vallcivera. Una estona al cim per contemplar de nou l’horitzó i, en el meu cas, els estanys gelats de la Muga, als peus del circ que els envolta, i a seguir camí, ara per la carena que gira en sentit oest. Seguim ara en lleuger descens i passem pel cim de la Mugueta, anomenat així al mapa de l’editorial Alpina d’Andorra però inexistent al mapa topogràfic de l’ICGC Intento localitzar els estanyons de Vallcivera, però tan sols veig neu. Continuem el descens, ara en sentit sud-est, i baixem al coll de la Muga. Uns 500 metres, aproximadament, ens cal recórrer per fer el cim, últim del dia. També un fort desnivell d’uns 150 metres segons el mapa de l’editorial Alpina.

Des del cim de la Muga tenim unes excel·lents vistes de tot el que hem fet per arribar-hi. També comencem a fer càbales sobre per on seguir el recorregut. Fins ara hem caminat sense traça i continuarem de la mateixa manera. El terreny ens permet fer per on i com vulguem.

Podem desfer camí i anar en sentit sud-oest per baixar directes a l’estany de la Muga i així connectar amb el PR que passa pel desguàs d’aquest i ressegueix el riu de la Muga, que allà neix. En el nostre cas, però, preferim fer en sentit sud, o una mica encarats al sud-est, i així passar a tocar d’una font. Seguint en descens aquestes aigües acabem per enllaçar amb el PR i amb el riu de la Muga. Fent el descens ens anem allunyant de mica en mica de les aigües, però el camí gira en sentit sud i acabem per trobar-les de nou, moment en el qual veiem senyals de sender 26. Seguint-les acabem per travessar el riu. Primer de planer i, una mica més endavant, en descens, arribem al bac de la Muga.

Creuem novament una zona humida i ens trobem que el camí senyalitzat amb el número 26 gira en sentit est per ficar-se al bosc. Seguim aquesta opció. No sé si seguint recte pendent amunt faríem bé per arribar al Prat Castilló i d’allí al Bony de l’Os (al mapa Alpina de la Cerdanya, a la seva edició del 2006, surt un sender -antic rec- que fa més dret). Nosaltres, repeteixo, optem per seguir el sender senyalitzat.

Un agradable i llarg passeig seguint els senyals del PR ens porta a creuar el torrent de Prat Castilló i uns 800 metres més avall ens trobem amb el GR-11.10. Ens hi incorporem i seguint la seva senyalització, en sentit sud-oest, arribem al torrent del Sassà. Just hem creuat les seves aigües, deixem el GR per fer drecera, remuntant el torrent, i estalviar pista per connectar amb una de nova que, seguint sempre en sentit nord-oest, ens ha de portar al paratge dit “Cabana de Caçadors”. Teòricament en aquest punt hauríem de trobar el sender, que venint del nord-est ens hauria fet el camí més curt. Girem en sentit sud-oest i seguim per la pista que se’n va en aquella direcció. Una mica més endavant deixem la pista i anem recte seguint les indicacions que menen al “segon tubo”.

Trobarem una nova pista, o camí, on pujant recte, en sentit sud-oest, per la pista més pendent, sortirem a la pista provinent del refugi del Cap del Rec. La creuarem i sortirem al pla de la Molina, punt final d’aquest recorregut.