Roca Gran 

Descripción de la ruta

Pujo amb el cotxe per pista formigonada fins a l’entrada de Cal Mandrat, lloc on veig que no puc continuar degut a la prohibició de circulació. Això em suposarà fer més llarg uns 2.800 metres la caminada. Cap problema però si es vol fer més curt el recorregut el millor és anar per la pista del refugi d’Aguiló fins al coll de Guillera.
Començo a caminar per la pista que és el GR-150. Al cap de poc arribo a un desviament on deixo el GR i continuo, amb un bon pendent, fins que arribo al lloc on pensava haver aparcat el cotxe. Hi ha una bifurcació. Per la dreta veig l’espai per on tornaré del cim. Continuo per la pista que té les restes d’una porta de ferro, sembla que fora de servei, caiguda, per on paso a tocar de les ruïnes de La Cabana.
A partir d’aquest lloc es pot anar de dredera en drecera però jo vaig sempre per pista fins que enllaço amb una altra que, en cas d’agafar-la, em permetria anar a la Mare de Déu de Bastanist o al prat d’Aguiló. Hi ha també un aperduat corriol, marcat amb una fita, on comença el corriol recuperat per Cal Calsot Casa Rural.
Continuo per la pista, en sentit sud-est i arribo al coll de Guillera. Per l’esquerra hi ha una pista que permet anar al turó del Batlle però jo continuo per la dreta en direcció al prat d’Aguiló. A partir d’aquí la pista perd qualitat. El ferm té molta pedra solta, cosa que pot complicar el pas de vehicles. Per aquesta pista arribo al coll de Jou, on faig una petita drecera per estalviar-me un parell de revolts. Finalment arribo al desviament on haig de deixar la pista que s’adreça al coll de l’Home Mort i al prat d’Aguiló.
Giro a la dreta i passo una barrera. La pista fa un revolt i a continuació decideixo deixar-la per anar a la recerca del cim. Vaig trobant i perdent traces de camí, travessant un vessant força pendent, on cal paciència per avançar. Esbufegant com un boig vaig veient que el bosc es va obrint i això facilita anar pujant, però sempre amb gran esforç degut al pendent. Però tot arriba, i al final apareix el munt de pedres que marca la cota més alta. De cop s’esvaeix el cansament, només hi ha temps per pensar en el que hi ha al davant. Quin espectacle.
La baixada ja és una altra cosa. Tampoc hi ha camí però el vessant és una mica més còmode. També demana calma, sobretot per les pinyes del terra, però es va fent. Del que es tracta és de baixar al coll que hi ha entre la roca Gran i el Puig. Pel camí es deixa l’acabament de la pista per on vaig començar a pujar al cim. Una vegada avall al coll es pot continuar pel cim del Puig o per la dreta per anar a la pista de pujada, però per l’esquerra hi ha un “camí” fitat.
Baixo per aquest sender, perfectament fitat. Només de començar trobo un filferro que s’ha de saltar, no es pot despenjar. Inicio un fort descens, atent a les fites. Més avall el sender es fa més còmode i acabo el descens quan trobo el camí que baixa del coll de l’Home Mort i del prat d’Aguiló.
Continuo en sentit nord-oest i ja del que es tracta és de seguir sempre els camins pintats amb una ratlla groga. Enllaço primer amb el camí que baixa a la Mare de Déu de Bastanist i la pista, camí privat, que va a Escàs, però no camino molt de temps per ella. Uns metres més endavant la deixo, que de seguir-la em portaria de nou al coll de Guillera, i així arribo a la pista per on he pujat al començament. Ja no resta més que desfer els 1.400 metres que em separen del lloc on tinc el cotxe aparcat.