Com que la meva única intenció era provar unes botes noves (per cert, les haig de canviar) vaig triar una de les moltes traces de Wikiloc que em permetessin fer un cim proper a casa meva, i de pas aprofitar per a esborrar un altre vèrtex geodèsic de la llista catalana d'aquests elements.
Aixó va ser com vaig triar el pla d'en Plata i la seva bassa com a punt de partença d'un recorregut, molt comú, que permet assolir el cim del puig del Pla de les Pasteres en un recorregut de carena molt interessant.
La major dificultat d'aquest itinerari, tot ell senyalitzat amb pintura d'Itinerànnia excepte la baixada del pedró Petit al punt d'inici, potser es trobi just a l'inici del recorregut, però si se segueix la lògica del terreny, de seguida es troba la senyalització.
Bàsicament es camina per terrenys de pastura, i així informen diversos cartells així que, encara que la traça es perd en múltiples ocasions, arribar al refugi Montserrat, opcional, no ha de comportar cap problema. Tampoc ho tindrem per arribar al coll del Pal.
La pujada a la pedra dels Tres Bisbats, feixuga, la faig acompanyat del filferro que marca la partió de termes municipals, filferro que serà el meu guia en tota la carena. Passaré pel pedró Gros (Alpina), el puig del Pla de les Pasteres i el seu vèrtex geodèsic (pedra dels Evangelis segons Alpina), el Collsalarca (o coll Salarca per a aquesta editorial) i el pedró Petit, lloc on deixo el camí senyalitzat que es dirigeix a Camprodon i baixo per lliure a la recerca del sender que veig diubuixat al mapa Taga d'Alpina.
Una vegada al sender, desdibuixat en la seva totalitat, el segueixo primer fins a un abeurador sec, i després, ja per terreny obert lliure d'arbrat, fins a les restes d'una cabana de pedra seca, ja sense sostre. Continuo uns quants metres més per la traça però en veure que em dirigeixo en cerca del camí fet de pujada decideixo fer pel dret per tal de mirar d'acabar al punt d'inici per un lloc diferent.
