He aparcat el cotxe just al lloc on començo a caminar. Hi ha lloc suficient però és també el lloc on para l'autobús públic i hi ha també un gual privat, així que s’haurà d’aparcar tenint en compte aquests detalls.
Poca cosa cal explicar per detallar el recorregut que he fet per pujar al pui Tabaca, a la vall de Cardós, però sí que cal esmentar alguns detalls. Primer de tot, dir que he fet el mateix itinerari que publica a Wikiloc l’usuari jaumeab amb l’ID 2335576, però a diferència d’aquest, jo el faig en sentit horari, encara que si hi tornés, el faria en sentit contrari, com ell. Així potser seria més fàcil seguir els senyals i corriols i la carena de la serra es faria en baixada, potser de forma menys feixuga.
Detalls més concrets: tot el recorregut és senyalitzat, tret del tram de carena de la serra MItjana. Explicat el sentit de la marxa que he fet, la pujada fins al coll d’Ermengol es fa per pista flanquejada per bedolls amb la companyia de senyals de pintura groga i pals informatius. La pintura continua fins al cim, on s’arriba per sender fressat tot i que cal parar atenció en un parell de llocs. Del cim cal tornar de nou al coll de l’oratori.
Continuar a la recerca del cim de Miravall per la mateixa carena de la serra Mitjana és feixuc i molt entretingut degut a la vegetació, primer de bàlecs i més endavant el que em penso que són avellaners, que és on trobo les majors dificultats i força esgarrinxades. Val a dir que penso que tot aquest embolic és evitable si en comptes d’anar a pura carena es fa servir el sender senyalitzat que neix al coll de l’oratori. Superat aquest terreny, ja no trobo cap més problema que el pendent fins al coll de Jou, on trobo senyalització del GR-11.
Hi ha diferents opcions per baixar a Lleret, propera destinació. La que jo trio és la de l’antic GR. Ara sembla que el traçat l’han canviat (ja no coincideix amb el que diu el mapa d’Alpina) a l’haver netejat de bàlecs el vessant de la muntanya; però també es pot baixar a aquesta població si es passa pel cortal de Blasi. Quan arribo a la font dels Camps trobo de nou els senyals del GR, pintura que m’acompanya fins a Lleret. Una vegada als carrers del nucli, deixo els senyals del GR i més endavant també la pintura groga i m’aboco a la babalà en drecera, encara que és millor continuar amb els senyals grocs, fins a baixar a tocar de les ruïnes del castell de Lladorre.
Es pot mirar de deixar la pintura i voltar el castell pel costat est, per camps de prats, i mirar d’evitar caminar (uns pocs metres) per l’asfalt de la carretera, però els senyals t’adrecen a aquesta infraestructura, per on arribo al pont i creuo el riu de Lladorre (encara no és la Noguera de Cardós).
Continuo per la riba esquerra del riu, primer per asfalt i després per pista, i així acabo de nou a Lladrós, havent passat per l’ermita de Santa Eulàlia i tornant a creuar a la riba dreta de la ja Noguera de Cardós pel pont de Lladrós, amb la curiosa ermita de la Mare de Déu del Pont.
