Pollegó Inferior 

Compartir

Primer de tot cal dir que la dificultat de la ruta és un valor molt subjectiu.

Ruta que no es pot catalogar de senderista, més aviat muntanyista i de molta dificultat, no tant tècnica, però sí física, sobretot la baixada, a on cal parar molta atenció, i extremar les precaucions en cas de terreny mullat. Hi ha trams que poden resultar aeris i difícils de superar per a caminants amb vertigen.

Els pendents també s'han de tenir en compte (segons dades del GPS, amb el que això significa…): del refugi al cartell de la tartera de Saldes hi ha 1425 metres, que es superen amb un pendent mitjà del 8,35%.

Del cartell esmentat al balcó de la Joaquima comencen les paraules majors; 933 metres que es fan amb un pendent mitjà del 26,36%.

Per acabar, del balcó al cim hi ha 1205 metres que es fan amb un pendent del 34,11%.

Ressenya del recorregut.

Tot ell és senyalitzat, amb pintura de PR, d'Itinerànnia, amb puntets verds, amb cartells, amb pals, amb fites…

Comencem a caminar des del refugi Lluís Estasen, pel PR C-123, que ens porta a l'encontre d'un pal de direccions a on seguim les indicacions que manen a l'Enforcadura del Pedraforca, i més enllà encara a un altre pal indicador, aquesta vegada col·locat als peus de la tartera de Saldes. Aquí es deixa el PR i cal continuar en sentit sud-est per trobar un gran roc amb la direcció que cal prendre per anar a la recerca del Pollegó Inferior.

Trobada la roca, el camí ja comença a agafar pendent. El camí es fa feixuc, molt costerut i en certs trams, difícil de seguir. Es supera un fort desnivell, a on també hi ha un tram a on s'ha col·locat una corda per ajudar a superar una zona complicada i, finalment, s'arriba a una primera balconada, avantsala del balcó de la Joaquima, a on es pot aprofitar per recuperar la compostura, contemplant una meravella de paisatge… i tot el que tenim pel davant.

A partir d'aquest lloc fem primer una curta baixada per salvar la bretxa que es forma a la sortida de la Feixa Alta i ens trobem al bosc de les Costes de la Dou. Pocs metres més endavant hi ha el desviament per anar a agafar la Gran Diagonal. Molts metres mes endavant ens talla el pas una roca que en algun lloc he llegit que anomenen La Bola (molt encertat el nom). Se supera per la dreta de la marxa, encara que és un pel delicat. Molt més enllà, i molt més amunt, passem per una canaleta que es supera fàcil, i moltes fites i senyals de pintura verda més amunt, ens rep una altra canal, aquesta amb una cadena, primeta, que ajuda a superar el pas.

I ja està. El cim és a quatre passes, i ja gairebé sense desnivell.

A dalt… bla, bla, bla i a tornar.

Al refugi ens vam aconsellar baixar pel mateix camí, i això fem. Sí que n'hi ha que fan un recorregut circular, però sempre fan la baixada per les Costes de la Dou, no he llegit de ningú que des del Pollegó Inferior passi al Fals i d'allà a l'Enforcadura o a la Gran Diagonal. Amb cordes ja es farà, però jo...

La baixada demana molta, però molta, més atenció que la pujada. Veure de cares el pendent sempre impacta més. Una ensopegada en aquest terreny tan pedregós segur que no porta res de bo, així que, calma i bona lletra.

Que us vagi bé.