Pic de Qüenca 

Compartir

Abans de res, dir que aquest recorregut és totalment esbojarrat. El publico només perquè sumi a les meves estadístiques. Si decideixes seguir-lo, serà sota la teva responsabilitat. En descàrrec meu, he de dir que portava al GPS, com a base orientativa, una proposta publicada a Wikiloc per un usuari de prou prestigi. Suposo que, si es fa la tornada pel mateix camí i s’evita la drecera i l’experiència serà millor. 

Valoro la proposta com a difícil perquè una gran part del recorregut de pujada, des del moment que finalitza el sender fins a la base del cim, on es troba  la roca,  així com tota la baixada des d'aquest mateix punt fins al lloc on he començat a caminar, es fa sense camí, per un vessant herbat de fort desnivell. La part on hi ha camí, només de pujada, tampoc és que sigui per llançar coets, tot i que encara és transitable i evident. Faig aquest preàmbul per remarcar el fet que aquest recorregut no és per a caminaires que no els agradi anar sense un camí definit. Cal dir que totes les publicacions o ressenyes pugen pel mateix "camí". 

El tram de pujada des del final del vessant herbat fins al cim transcorre per un terreny pedregós, encara que s’hi intueix un sender, o petjades d'altres caminaires. En principi hi ha marques de pintura groga, però suposo que, en trobar una clapa de neu, vaig perdre els senyals. Tot i això, es puja prou bé. La baixada la vaig fer pel mateix camí, tot i que, segons el mapa de l'Editorial Alpina, hi ha una baixada pel vessant contrari a la recerca de la collada del clot de Moredo (tal com indiquen les ressenyes). Vaig fer el descens seguint una marca de pintura groga, però no vaig veure cap més fins a baixar a una zona herbada. 

Tant bon punt arribo a la zona herbosa, per no tornar pel mateix lloc de pujada, decideixo baixar el més dret possible a la pista on he començat a caminar. Tant per tant, per totes dues bandes es baixa sense camí. Es baixa prou bé. Només, ja gairebé a tocar del camí de pujada, trobo nerets que dificulten força la baixada. Però, encara s’hi conserva un vell sender, ja envaït per la vegetació. 

Un altre condicionat de la ruta és on iniciar-la. La pista que puja fins al lloc on vam començar a caminar és restringida a la circulació de vehicles de motor. Vaig tenir la sort que al grup hi anava un company que tenia un amic que viu a la vil·la d'Alòs, i com a resident, ens va poder pujar. No sé si és possible aconseguir permís trucant a l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) d'Alós, o a l'Ajuntament de l'Alt Àneu. Si s'aconsegueix, caldrà un bon vehicle 4x4 per pujar-hi. Dubto molt que un SUV, per molt alt que sigui, hi pugi. 

Després d'explicar tot això, no detallaré el recorregut, perquè vaig anar gairebé sempre per on em va semblar més convenient. Des del moment on vaig baixar del cotxe, vaig començar a caminar per un sender definit fins que es va acabar. Després, tant la pujada com la baixada del cim es van fer per orientació. La baixada fins a les bordes de Moredo també va anar d'aquella manera perquè, encara que hi ha senyalització, no la vaig saber seguir. I ja el desastre total va venir més enllà de les bordes. Val a dir que va ser culpa meva, però cal anar a l'aguait per no arribar-hi. Unes desenes de metres abans hi ha un pal amb el capçal groc, on se suposa que hi hauria d'haver  un cartell amb el text "Refugi d'Alòs". Vaig veure el pal, però el cartell no hi era. Vaig continuar en direcció a les bordes pensant que era el camí correcte, però em vaig equivocar. Quan me’n vaig adonar ja era tard, i vaig decidir continuar seguint un sender dibuixat al mapa d'Alpina. Finalment, però, també el vaig perdre i vaig improvisar seguint traces de bestiar, amb les quals vaig arribar al poble d'Alòs. 

Final de l'aventura ("reventaito" vaig acabar, de tant caminar sense camí).