Descripción de la ruta
Aquest cim de l'Alt del Cubil hi ha qui el fa juntament amb altres dels voltants, com poden ser el pic de Pessons, l’Alt del Griu o el Montmalús, però jo tots aquests ja els tinc esborrats així que ho he pujat en un recorregut circular que em permetés fer només aquest cim.
Vaig mirar també d’evitar sortir des del sector de l’estació intermèdia del Funicamp, massa popular pel meu gust, encara que per la informació que vaig poder obtenir, si volia fer un recorregut circular em seria impossible evitar trepitjar la collada d’Enradort. Vaig valorar molt l’opció de fer servir el Funicamp fins a l’estació superior, però al final vaig trobar un parell de propostes molt interessants, amb les quals em vaig muntar el meu recorregut.
Aprofitant que ja funcionava l'autobús 4x4 el vaig agafar per pujar a l’estany Primer i des d’allà començar a caminar, primer pel GRP (gairebé tot és pista menys un curt tram) fins a la collada, després la molt ressenyada carena-cresta fins al cim seguida de la baixada a la babalà fins a enllaçar amb el camí dels estanys de la Solana.
En comptes d'agafar aquest sender per tornar a l’inici, com que anava molt bé de temps i de forces el que vaig fer va ser anar a la recerca del GRP/GR7 per fer així una mica més llarg el recorregut. Aquesta opció penso que és una mica més entretinguda perquè es passa molt a la vora dels estanys de Pessons.
Penso que aquest recorregut no es pot ressenyar amb detall perquè cadascú el pot fer a la seva mida i m'explico: Per anar de l’estany Primer a la collada d’Enradort hi ha moltes opcions, ja que es creua tot el sector de pistes d’esquí de Vallnord-Grau Roig així que hi ha on triar. També es pot anar fora camí perquè els vessants són bàsicament herbats.
Una vegada a la collada comença la part més dura de la jornada. Jo explicaré allò que tothom explica: la pujada és directa i us heu de deixar guiar per les fites i uns pals de fusta, prims i alts, que us guiaran, no sempre a tota cresta, fins a una petita i àmplia collada, on comença la part potser més tècnica de la pujada, on s’ha de saber interpretar el rocam. No és complicat ni s’ha de tenir problemes així que si els trobes és que vas malament.
La baixada implica tornar al collet anterior, després és fàcil fins al lloc on s’ha de deixar la carena. Hi ha una fita que indica per on iniciar el descens al sector lacustre del circ de Pessons. Aquí t’has de deixar portar per les teves sensacions. No es baixa mal del tot, però tu has de triar per on i com fer-lo. A mi m’agrada més trepitjar rocs que nerets, però això ja són aspectes personals.
Bé, una vegada a les molleres les opcions són diverses. El més directe és continuar pel sender que travessa el sector dels estanys de la Solana, als peus del cim conquerit, o fer com jo, anar a la recerca del GR7 per acabar al mateix lloc.