Vam començar la sortida al trencant que trobem a la nostre esquerra uns metres després d'haver passat la senyal de carretera que diu “Església S-XII”. En aquest trencant trobem un pal i un cartell indicatiu que ens informa de diferents camins que podem recórrer a la població. Nosaltres agafarem el que surt en direcció NE i que ens ha de portar al Coll d'Ares, en principi, i durant uns quants centenar de metres, pel PR187. La caminada proposta abandona aquest PR ja que ens desviem cap al Coll d'Ares però si es vol fer el cim per un camí més curt, es pot seguir aquest PR fins el Coll de Vernadell. Nosaltres però, vam fer el camí bastant més llarg. Una vegada hem començat a caminar, recorreguts uns 650 metres trobem que la pista fa un revolt a la dreta prenent direcció SE. Nosaltres abandonarem aquesta pista i agafarem un corriol, molt poc evident al començament, que es dirigeix als arbres. Pocs metres després creuem un rierol i més endavant trobem a la nostre dreta un tancat per bestiar. També, uns metres més endavant, i a la nostre esquerra, veiem un dipòsit ,soterrat, d'aigua. Continuem caminat fins que sortim a una pista. Ara hem de seguir cap a la nostre dreta, en sentit NW. Recorreguts 800 metres arribem a Can Bac, mas enrunat. Hem d'agafar el camí que continua per la nostre esquerra i que es dirigeix cap al mas. Així que l'hem sobrepassat, veiem que la pista continua. El seguim. Anem creuant diferents rierols fins que als 500 metres aproximadament, la pista fa un revolt de 180º a la esquerra, prenent la pista ara direcció S. Seguim en aquesta direcció, pujant lleugerament, fins que sortim a una nova pista. Ara seguirem a la nostre dreta, fent un fort gir seguint la pista en sentit NE. Anirem sempre pujant, seguint la pista principal i més evident fins que arribem a Can Marçal. Pocs metres després d'haver superat el mas, la pista torna a fer un fort gir a la dreta. Ara ja tenim una molt bona vista del nostre destí, el Montfalgars i les torres d'alta tensió que l'acompanyen. També veiem el Coll Prugent, cap a on ens hem de dirigir. Després de recórrer 400 metres trobem que la pista torna afer un altre revolt. Aquí podem seguir caminant per la pista, fent més revolts, o fer drecera. Nosaltres així ho vam fer. Vam fer dret muntanya amunt fins tronar a sortir a la pista principal, ja de nou al PR187. Ho vam seguir en sentit NE per, després de baixar al Coll Prugent, arribar al Coll d'Ares. Una vegada al Coll vam anar a seguir la tanca de filferro que, pujant pel dret entre arbres, va a buscar el cim del Montfalgars. Es de suposar que haurà un camí, però nosaltres vam fer la sortida amb molta neu a la muntanya així que no vam veure cap. Tot a així, seguint el filat s'arriba al cim. Tan sol hem d'estar atents a un altre fil que surt perpendicular al que nosaltres venim seguint. Aquest nou fil te enganxats cada pocs metres bosses d'escombreríes. Seguim aquest nou filat i arribem al cilindre de formigó que marca el punt geodèsic del cim. Per baixar anirem seguin de nou el filat que segueix en sentit SE i que fa la separació entre la Catalunya del Nord i del Sud. Anirem seguint sempre entre els filats, passant primer pel Coll Vernadell ( d'aquí podem tornar de nou cap a Rocabruna si es vol escurçar el camí ), després pel Pla de la Barraca, el Coll Pregon, La Clapa i la Collada de la Clapa. Hem de dir que des de el Coll de Vernadell fins al Coll de Malrem, el camí es troba molt bé marcat amb senyals de pintura vermella i blava, així que no tenim perill de pèrdua. Arribats a la collada perdrem durant una estona la tanca. El camí fa un revolt a la dreta en sentit SW ficant-se al bosc. Al poc temps tornem a trobar el filat i, seguint les senyals de pintura, arribem al Roc Rodó. Seguim el sender fins que baixem a un petit coll. Aquí hem de parar atenció. Es de suposar que el camí serà ben marcat, peró amb neu no vam saber trobar-ho. Vam haver de fer unes quantes voltes fins que vam trobar de nou les senyals de pintura. No es difícil de veure quan saps a on son. El cas es que des del Coll, el camí gira 180º i agafa sentit E, dirigint-se cap al Coll de Malrem, sempre en baixada i, de nou, amb moltes senyals de pintura. Arribats al Coll de Malrem, trobarem un pal indicatiu d'Itinnerania,que ens indica diferents destins. Trobem un camí que en direcció NE, passa a territori de la Catalunya Nord i va a parar a La Manere. Un altre sender surt en sentit SE per anar cap al Comanegra. Per últim veiem un altre que en sentit SW es dirigeix cap a Rocabruna i Beget. Nosaltres però, anirem en sentit W fins trobar un sender marcat amb pintura de clors blanc i verd de sender local. Una vegada localitzat, tan sol ens resta seguir-lo, passant per la font de Bocabertella, per arribar al Clot dels Polls, lloc a on trobarem la carretera que uneix Beget amb Rocabruna. La seguirem en sentit W durant uns 1000 metres i haurem arribat al lloc del qual hem sortit.
