La pujada des del pontet de Rius fins al refugi dera Restanca no necessita explicació. Es fa per un sender molt evident i fressat, sense cap desviament en tot el recorregut. Es tracta d’un tram del sender GR-11. Aquest sender continua més enllà del refugi, ara com a variant GR-11.18, a la recerca del refugi de Colomers. És, per tant, un tram de la ruta de Carros de Foc. En el nostre cas fem nit al refugi, així que aprofitem per buidar la motxilla d’estris innecessaris: farem una anar i tornar al Montardo.
Cal poca literatura per explicar el recorregut que he fet. Del refugi, el sender agafa orientació sud-est, amb marques de pintura de GR. Al cap de poc, es deixa per la dreta la variant de Carros de Foc que va al refugi de Ventosa i Calvell pel coll de Tumeneia i, en fort pendent, ens fa pujar a l’estanh del Cap de Pòrt. Seguint els senyals de GR anem més enllà de les aigües d’aquest llac repressat, i comencem a pujar, entre blocs de pedra, al coret d’Oelhacresatada, o pòrt de Rius.
Aquí hi ha un pal de direccions i es pot plantejar ja l’ascens directe al Montardo per la base de la paret sud del Montardo Petit. En aquesta ocasió, però, fem una mica més llarg per acostar-nos, en direcció al refugi de Colomers, a un altre pal de direccions. Allà neix el sender que, de manera més suau, sense senyalització però amb un bon rastre de fites, ens puja a la carena.
Ja tenim una clara vista del cim principal, també del Montardo Petit. Decidim anar primer al cim del germà gran. Per pujar-hi, ha ha dues possibilitats. Una de molt directa i altra que puja més suau, en flanqueig, sempre marcat per fites. Hi anem per aquesta última i, després d’un darrer esforç, fem cim. Inexplicable! Quin espectacle visual! Una meravella pels sentits. Tot el que es pugui dir no farà justícia a la realitat. Incontable el número de cims que hi ha a l’abast. 360º d’horitzó de cims mítics.
Després de gaudir de l’entorn i fer un munt de fotos per poder demostrar la nostra estança al cim, comencem el retorn. No fem la baixada per la senda “vertical” perquè el GPS no em grava la pujada, així que tornem per on vam pujar i desfem camí fins al coll entre cims. Deixem córrer la idea de baixar per les basses del Montardo, l’Estanh de Seslosses i Montcassau, entre d’altres coses perquè hem de tornar inevitablement al refugi.
Una vegada presa aquesta decisió, decidim pujar també al Montardo Petit. Des d’aquest punt s’hi puja molt bé, sense gaire esforç. Marquem el waypoint al GPS i baixem del cim prop de la carena contraria a la que hem pujat. Es baixa força bé, sense complicacions, per terrasses d’herba.
Una vegada es trepitja el sender, el seguim, desfent les nostres passes, fins que trobem la traça que baixa de forma més directa al pòrt de Rius. Aquest sender també és fitat, molt fitat, així que, sense pèrdua, acabem a un altre collet previ al de Rius. Localitzem un rastre de pas que permet fer drecera (estalvia el pas pel coret d’Oelhacrestada).
Aquest sender fitat, clar i evident al començament, es complica una mica quan es fica en un sector molt pedregós. Comencem a perdre altura, en cerca del GR-11.18, després de superar el pas per un coll sense nom. Seguint el rastre de fites s’hi baixa bé, però s’ha d’anar vigilant. Sense problemes gaire més grans que anar localitzant les fites, sortim al GR.
Fi de la història. Ja no cal res més que anar desfent camí fins, primer al refugi dera Restanca, on recuperem els estris que hi vam deixar i, més avall, fins al pontet de Rius, on agafem el taxi que ens baixa a Arties.
