Ressenya publicada pendent de la seva revisió ortogràfica i gramatical
Comencem a caminar per l'asfalt de la carretera BV-5303, en sentit sud-est, fins a arribar a la pista (cartell Camí de la Pressa i cadena) per on arribem a un desviament.
Aquí decidim que farem el recorregut en sentit contrari a l'horari, per tal de fer menys desnivell positiu, així que deixem el tram de pista planera, més precària (per on en principi pensàvem tornar), i continuem en sentit sud i anar a la recerca de la pista que puja de la Rovira.
Al cap de poc arribem a un altre desviament. Continuem per la pista de la dreta, més planera, i tornarem per la de l'esquerra. El camí ens porta al pantà de Seva i uns metres més enllà al de Valldoriola, on ens entretenim una estona per fer fotografies des de la pressa. Continuem camí i després d'una llaçada de la pista connectem amb una altra que ve de l'altra banda del pantà.
Més endavant deixem la tranquil·litat de la pista i fem drecera per un sender, precari però encara transitable. Segons avancem la traça es fa més clara i acabem per trobar asfalt. Per aquest element passem pel sector de les Escaletes i arribem a la carretera que puja del Brull a les Planes.
Entrant uns metres dins la propietat hauríem d'haver trobat un sender, però veiem que tot el vessant és tancat amb filferro, així que continuem en sentit sud-oest, en direcció a el Brull, fins que trobem el desviament a Puigcastellà. Girem a la recerca d'aquesta destinació i continuem per asfalt, fins que arribem al pla de Sant Martí, o collet de l'Apallador.
En aquest punt deixem l'asfalt i comencem a caminar per una pista de terra, ampla, acompanyats pel tancat de filferro de la finca les Planes, a la nostra esquerra. Passem pel lloc on surt la drecera que no vam poder agafar (també aquí tallada pel filferro) i segons anem endavant deixem diferents portes que barren el pas a la finca de les Planes (es poden obrir així que a peu es poden franquejar).
Sense deixar mai la pista, sempre en pujada fins a atènyer la cota més alta del dia, que ens passa desapercebuda, inicien un descens fins a arribar a la carena del serrat de les Planes, on trobem, a la nostra esquerra, una altra porta que no ens interessa. Continuem per la pista i, després de recuperar uns pocs metres de desnivell, enllacem amb la pista que vé de la serra de Font Pomereta i aquesta font.
No caminem gaire temps per ella, perquè la deixem de seguida per fer un anar i tornar al cim del Matagalls Xic. El sender és quasi planer, o planer del tot, i és fressat i clar. Al mapa de l'ICGC no hi surt, però hi ha camí. Sí que en surt al mapa del Montseny, de l'Editorial Alpina. El cim no té vistes, bé, sí que en té, però només cap al turó del Pou d'en Sala, així que marcat el punt d'interès tornem de nou a la pista.
Iniciem ara un descens una mica fort per un bosc molt agradable. Passem, sense adonanar-nos, per un lloc on segons el mapa hi ha el cementiri de Vilageltrú (ruïnes arqueològiques?) i continuem amb el descens, ara una mica més trepidant, a la recerca de la serra de Trillons. La nostra intenció era deixar aquesta pista al sector del ras d'en Quadra (Alpina), o bosc del Corral de Terrers (ICGC) i agafar un sender que s'adreça al Vilardell, però finalment vam canviar d'opinió, en no veure-ho clar per la discrepància en els mapes (ara a casa, puc assegurar que aquesta opció és del tot passible), i vam continuar per la pista fins a retrobar la traça de pujada, per on, desfent camí, vam tornar al lloc on vam començar.
