De l’aparcament s’ha d’anar en cerca de la passera metàl·lica per on se salven les aigües del Riuferrer. Als peus de la passera es bifurca el camí. En aquesta ocasió es fa el recorregut en sentit horari, per la qual cosa cal agafar el camí que agafa orientació sud-est. Comencen a aparèixer punts de pintura. El corriol s’acosta al barranc de la Cardavera i el remunta pel seu marge esquerre. A mesura que es puja, el sender es va estretint fins que creua el barranc, per continuar en ascens, ara en sentit est, fins que enllaça amb la pista que puja de Cortsavy.
Després de quatre forts revolts s’arriba al pla de la Coma, important nus de pistes. De cares es continua i es deixa a l’esquena la pista que es dirigeix al pla de Rodes, per sota del cim de la Soca. Després de pocs metres, es deixa la pista, que es dirigeix al serrat de les Carnisseres, i es gira a la dreta. La pista és barrada al pas de vehicles i hi ha un cartell del Forêt Domaniale du Haut Vallespir. Pocs metres més endavant, quan la pista fa un fort revolt a l’esquerra, es deixa i es continua de cares, per una altra pista més precària, amb el terra d’herba.
Es camina de pla un llarg tram fins que per l’esquerra es veu una altra pista, en pendent positiu. Cal deixar la pista planera i enfilar-se pendent amunt, per anar a sortir a una nova pista, a la creu de Leca. Aquí cal parar atenció per trobar el camí correcte. Bé, això de camí és molt dir. Del que es tracta és de localitzar el naixement d’una altra pista, molt aperduada entre alta herba, que més o menys continua perpendicular a la pista a on hem sortit.
Al començament no es detecta de cap de les maneres. El que es veu en la direcció correcta sembla més un petit prat que una pista, però l’espai entre els arbres dels marges en donen una idea. Una vegada sobre el track, a mesura que s’avança, la traça es fa més i més evident, encara que el terra és ple d’herba. Així s’arriba a trobar el sender PR, pintura groga, pel qual, en sentit nord-oest, atents als senyals de pintura, arribem a l’avantcim de la Soca, coronat amb una senyera.
Segons el repte de la FEEC, el cim de la Soca és més al nord-oest, a una cota uns metres més alta, així que després de fotografiar el lloc cal continuar el camí senyalitzat, ara amb pals clavats a terra, fins a arribar al cim objectiu d’aquesta proposta. En tractar-se d’un cim més baix que altres que el volten, les vistes resten una mica amagades, sobretot cap a la banda del nord-nord-oest. Allà on era la senyera, les vistes permetien veure tota la plana del Rosselló, amb el mar com a principal reclam. El Canigó també se suposa visible, però la boira, que puja de la vall, ho impedeix.
Per continuar amb la proposta, cal seguir el sender PR fins al pla de Rodes. Aquí es pot continuar per la pista fins al coll de l’Estanyol i continuar pel PR fins al final del recorregut, però en aquesta ocasió es fa drecera per un corriol, difícil de localitzar al començament. Del que es tracta és de baixar en direcció sud, en cerca del barranc de la Pinosella. Una vegada a l’altre vessant, en sentit nord-est, comença a imaginar-se un minso rastre de corriol. S’ha d’anar sempre en flanqueig descendent, en sentit nord-est fins que, en atènyer la carena de la Pinosella, el sender gira en sentit nord-oest, fins que travessa el barranc de la Gelada. Així el sender acaba per morir a la pista que ve de la creu de Leca.
Una vegada a la pista cal anar, per l’esquerra, fins al cul-de-sac on mor. Aquí s’ha de trobar el naixement del sender, difús a l’inici però clar i evident de seguida, que acaba per enllaçar amb el PR que baixa del coll de l’Estanyol. Seguint els seus senyals s’arriba a un pal indicador, a on es pren direcció a Leca per tal de donar per finalitzada aquesta proposta.
