Els Bessons 

Descripción de la ruta

Per fer aquesta sortida podem triar diversos punts d’inici ja que des de la carretera d’aproximació surten diferents trencalls que connecten amb la pista que recorrerem. Al nostre punt d’inici es poden aparcar, sense fer nosa, tres cotxes.
Començarem a caminar per la pista més al S, així que haurem de recular una mica (2 metres) per agafar-la. Els cotxes quedaran a la nostra esquerra. La pista que temin a l’esquena serà la que farem servir per tornar.
Comencem, doncs, a caminar planers prenent orientació SO. Si tan sols volguéssim pujar al cim dels Bessons podem fer servir la pista en la qual hem aparcat. Al cap de poc de caminar comencem a sentir bordar uns gossos. Arribem a una casa per davant de la qual hem de passar, quasi a tocar la porta. Jo vaig comptar cinc gossos. Tres, els que semblen més fers, lligats. Els altres dos, més petits, solts. Un d’ells, marró, una mica empipador, empaitant-me amb cops de morro a les cames. Cap problema, però. Els pals que portava em protegien.
Superat el seu territori, cap problema. Cap més ensurt en tota la travessia. Es tracta d’anar seguint sempre la pista principal i descartar-ne d’altres que surten a tort i a dret. Haurem de veure, i passar de llarg, quatre cabanes, en peus o en runes. La primera haurà sigut la dels gossos. Més endavant, segons anem avançant, dues a la dreta i una mica més endavant, una altra a l’esquerra. Superada aquesta quarta, uns metres més endavant deixem un trencall a la dreta i uns quants centenars de metres més endavant trobem que la pista fa un fort revolt a la dreta.
En aquest punt el nostre itinerari deixa la pista. Si es vol fer més llarg encara es pot seguir per la mateixa pista i anar a petar a tocar la muntanya del Socarrat i d’allà enllaçar amb la punta Pouet. Aquí, però, expliquem que deixem la pista i ens enfilem per un marge a un camp d’ametllers.
Ara anem per sender molt definit que va superant en llaçades els camps en lleixa que anem trobant, fins que sortim de nou a una pista. La seguim per l’esquerra, en sentit N. Recorrent nous camps de cultiu, descartant les possibles pistes que anirem trobant, fins que trobem al costat d’un petit mur de pedra que parteix els camps, un sender, herbat, que gira en sentit perpendicular a la pista que estem recorrent.
Abandonem la pista i girem a la dreta, en sentit S per transitar ja per sender estret, que més endavant comença a enfilar-se i fer-se més ampli. Aquest sender ens porta al cim del tossal dels Marquesos.
Un cop hem gaudit del cim continuem la marxa pel sender que segueix en el mateix sentit amb el qual hem arribat. Així baixem a una espècie de coll sense nom al mapa, punt en el qual enllacem de nou amb pista. La seguim per la dreta, en sentit SO, sabent que després haurem de tornar.
Seguim per la pista en el sentit descrit i arribem a un important nus de pistes. Per la dreta ve la que hauríem fet servir si vinguéssim de la muntanya del Socarrat. Nosaltres anem recte, en sentit S, per pujar al cim de la punta del Pouet. Vistes, tot i que semblava que no, i vèrtex geodèsic.
Un cop contemplat el paisatge i haver gaudit de l’indret, cal desfer camí fins a tornar al punt en el qual hem baixat de la punta dels Marquesos. Ho podem fer caminant per la pista o fent servir un sender carener que fa drecera però també guanya desnivell.
Caminarem sempre per pista planera amb bones vistes a la nostra dreta, cap a les planes garriguenques, passant per sota de la punta dels Marquesos fins que trobem un encreuament senyalitzat amb un pal. No fem cas de cap indicació ja que seguim recte en sentit NO. i deixem a la dreta la pista que mena a Sant Salvador i a l’esquerra un altre trencall que puja a la punta dels Marquesos. Més endavant trobarem un desdoblament de la pista. Tots dos brancalls són bons, però és millor agafar el que fa baixada (esquerra) ja que el planer (dreta) mor més endavant i s’ha d’improvisar.
Sigui com sigui, tenim a la vista el corriol carener, descarnat, que hem de fer servir per pujar al cim següent. Per pista arribem a un punt en el qual (04/2015) hi ha un cartell de prohibició de circulació motoritzada. Just per l’esquerra neix un sender que ens porta directament al sender carener i per ell accedim al cim del tossal del Xivete.
Recuperem alè contemplant una magnífica vista dels cims objectiu del dia: els Bessons. Certament el nom és molt apropiat. Seguim caminant per un evident sender que fa el descens flanquejant el vessant SO de la muntanya i acabem sortint de nou a pista. Sempre amb la referència a la vista seguim en sentit NO fins que trobem la possibilitat de girar a la dreta, vorejant un camp de cultiu. Certament es podrà seguir qualsevol alternativa per fer el cim, però en el nostre cas vam prendre aquest desviament per perdre una mica d’alçada, fent un llarg zig-zag fins que vam trobar un sender a l’esquerra que s’enfila marge amunt a un altre camp.
Aquest sender alterna pujades i plans, saltant de camp en camp, fins que trobem un altre sender que puja per l’esquerra, dret amunt, al cim. Vèrtex geodèsic, pessebre i, una mica pel darrere seu, un panell fotogràfic, una mica desgastat pel sol. També trobarem un banc de fusta estratègicament plantat cara al N per contemplar les vistes, i per recuperar-nos de l’esforç fet per pujar.
Els cims dels Bessons són dos, així que no ens estem de pujar a l’altre. Després hem de baixar a trobar l’enorme dipòsit que es veu des dels cims. Per això el més civilitzat és fer servir la pista que en porta. També es pot fer de rastrejador i seguir qualsevol de les esborrades traces de camí que baixen en sentit SE a buscar una pista propera.
Aquestes traces es perden definitivament quan sortim a les lleixes que conformen els camps de cultiu, així que si hem fet aquesta alternativa ens tocarà creuar-los baixant marges fins a enllaçar amb la pista. Una vegada hi som, la seguirem per la dreta fins a sortir a l’encreuament senyalitzat que trobem quan som a la base del dipòsit abans esmentat.
Ens incorporem a la nova pista i girem a l’esquerra, en sentit SE. Uns metres més endavant deixem a l’esquerra un trencall que es dirigeix a una cabana i seguim, en descens, per la pista principal. Aquesta fa una corba a la dreta i a l’esquerra i ja, sense abandonar-la, arribem al punt en el qual hem començat a caminar.