La pujada la vaig fer seguint la pista que puja a Cal Alegre i que surt del final del carrer Pau Casals, a la població de Castellví de Rosanes. Fent pista, còmodament, arribem al mas i seguirem per la pista que voreja l'edificació, que tindrem a la nostre esquerra. Mes endavant passarem pel Roure de Cal Alegre. Uns quants centenars de metres més endavant trobarem una pista amb l'accés barrat amb una cadena, que no creuarem. Després arribarem a un altre desviament, a la nostre dreta, en un fort revolt de la pista, també barrat amb una cadena. Aquesta vegada si que passarem la cadena. A partir d'aquí haurem d'anar en compte ja que més endavant trobarem que la pista es bifurca en dos sentits. Nosaltres hem d'agafar el camí que segueix per la nostre dreta. El camí correcte sembla ser el de la esquerra, ja que està més net, però no ens hem d'equivocar. Hem d'agafar el de la dreta per, després de fer vàries ziga-zagues seguint un corriol una mica brut, arribar a una pista més ampla, que hem de seguir cap a la nostre esquerra en sentit SE, voltant el cim de la Creu d'Aragall, que tindrem a la nostre dreta. Tot just passar sota una línia elèctrica podem fer drecera pujant al cim pel dret seguint la línia, o be seguir per la pista per anar a trobar un altre que puja de Collbató i que puja fins al cim. Al sortir a aquesta pista trobem marques de pintura taronja que seguirem fins arribar al cim de la Creu d'Aragall. Per fer la baixada, tal i com vaig trobar el bosc no se si serà correcte seguir aquesta ressenya. Jo aconsello buscar cap altre alternativa, però si algú decideix seguir aquest itinerari, que sàpiga que, si no han fet neteja, no ho tindrà fàcil. Si decidiu fer aquest itinerari, heu de seguir les marques de pintura taronja fins que trobeu el primer carrer que surt per la dreta. Trobareu que les marques taronges es dirigeixen cap al Nord. Nosaltres vam seguir recte ja que vam preferir seguir per la urbanització fins arribar a la carretera. Una vegada arribats a aquesta, la vam seguir uns quants metres en sentit NE fins trobar una pista a la nostre esquerra, que agafant sentit NW es dirigeix al Maset del Baró. Una vegada arribats al lloc hem de donar la volta a la primera cabana
que trobem ja que al seu darrera continua , en sentit W, la pista.. Anem seguint aquesta pista fins que, al passar per sota d'una línia elèctrica deixem la pista i agafem un altre que fa baixada. Més endavant trobaren una pista que fa baixada, cap a la nostre dreta, i un altre que fa pujada, a la nostre esquerra. Agafarem aquesta última. Anirem seguint sempre la pista principal fins que arribem a veure un mas, que en l'actualitat es troba en obres de recuperació. Una mica abans d'arribar al Mas, trobarem el començament d'na pista, barrat amb una cadena, a la nostre esquerra. Hem d'agafar aquesta nova pista. En aquest punt em vaig trobar amb 5 gossos deslligats que em van fer passar un moment molt perillós. Si aneu per aquí millor que aneu amb compte . Seguint aquesta pista hem de trobar de nou la carretera. La creuarem i continuarem per la pista que tenim davant nostre. Recorreguts uns 120 metres hem de girar a la dreta i continuar baixant fins trobar que la pista fa un gir de 90 º a la esquerra, en sentit N, i deixant una pista que continua recte en pujada. Anirem baixant per aquesta pista fins que en un revolt de la mateixa veiem un arbre amb senyals de fi de recorregut de PR i dues línies elèctriques. El PR, que no tinc clar cap a on es dirigeix, surt de la corba en sentit E, però suposo que anirà a trobar la població de Castellví de Rosanes. Nosaltres vam seguir per la pista principal fins trobar un corriol, senyalitzat amb una pedra amb una fletxa de color verd. A partir d'aquest moment el sender va esdevenir impracticable, o millor dit, de molt mal fer, per la quantitat d'arbres caiguts després de la nevada. Tot i això vam poder seguir el sender, saltant per sobre d'arbres i arrossegant-nos pel terra, fins la població de Castellví de Rosanes. Vam sortir a l'alçada del dipòsit d'aigües. Allí vam seguir baixant per la pista asfaltada fins al primer revolt a l'esquerra, lloc a on vam agafar una drecera que, en baixada, ens va portar fins la pista per la que vam començar a caminar.
